Barcelona i ell

Algun lector s’haurà preguntat: i aquesta senyora ¿per què escriu al nostre diari, parla de nosaltres i de la nostra terra? ¿No era de Madrid? Avui ser de Barcelona o de Madrid és més que una casella al volant d’empadronament.

Els explico. El 23 de febrer farà set anys que vaig venir Barcelona a la presentació d’un llibre d’Ángel Gabilondo. Acudia amb taxi i en un semàfor un autobús es va aturar al nostre costat. Fosquejava i jo distingia bé a les finestres els passatgers. Jo havia perdut el meu germà feia set mesos. Estava trista i em vaig preguntar: ¿quanta d’aquesta gent que viatja sola, silenciosa, de tornada a casa no haurà perdut també una persona estimada? No estic sola en la pena.

L’endemà dinava amb Carmen Balcells. Volia presentar-me a un editor perquè jo estava escrivint una novel·la. El vaig veure d’esquena. Una jaqueta de vellut verd, un mocador al coll, ulleres de pasta, barba, cabell blanc, ulls blaus atents al seu mòbil. Carmen ens va presentar, va guardar el mòbil, vam seure. Al sortir del dinar em va baixar la maleta per l’escala insistint que jo agafés l’ascensor. Jo no volia viatjar sola, ja només volia enganxar-me a ell, però per cortesia vaig acceptar. Ens vam reunir al portal, em va acompanyar al taxi, jo tornava a Madrid, ens vam acomiadar. Ja ens havíem enamorat.

Notícies relacionades

Mor l'editor Claudio López Lamadrid als 59 anys

Plorar de pena

Des d’aquest 24 de febrer les meves estades a Barcelona han sigut constants. He viscut i patit amb ell el procés, les obres de la Diagonal i he estimat l’Empordà. Això i moltes coses més com el seu despatx a Travessera o les llibreries i llibreters que tant estimava. Els seus autors s’han convertit en els meus amics, la seva família en la meva, el seu gos en l’únic que he tingut. Reia perquè la meva Barcelona era la seva i també una altra que jo li descobria a ell, com el meu carrer favorit, Gran de Gràcia.

L’he perdut divendres. Qui sap quin futur li espera a la meva relació amb aquesta ciutat. Només confio que a molts els passi com a nosaltres i, via l’amor i els llaços personals, trobin un camí que transiti suaument de Barcelona a Madrid i de Madrid a Barcelona, com el que vam trobar Claudio López de Lamadrid i jo, set anys enrere.