Rivera, despullat

Setembre del 2006. Un jove despullat protagonitzava un cartell electoral de les eleccions catalanes. ‘Ha nascut el teu partit. Només ens importen les persones’, era l’eslògan. ¿Era això, Albert Rivera? ¿Era això el que et bategava sota la pell quan asseguraves: “No ens importa on vas néixer, no ens importa la llengua que parles, no ens importa la roba que vesteixes”? ¿Era això el que ocultava la teva suposada transparència, la teva aclamada senzillesa? Asseguràveu que éreu una formació que no tenia complexos. Ara sabem que tampoc teniu principis. El vostre pacte amb el PP a Andalusia neix amb el segell de la ultradreta. Direu que no heu claudicat a la major part de les 19 peticions de Vox, la majoria tan obscenes i estrambòtiques que només eren pura propaganda, però sabeu perfectament que la seva benedicció us denigra.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Amb el vostre gest, normalitzeu els que aviven les flames de l’odi per créixer amb els seus vots. Odi als immigrants, a les dones, als que s’allunyen de la visió fonamentalista del gènere i l’orientació sexual, a tots els que no combreguen amb el seu esperpèntic ultranacionalisme. Un odi que s’alimenta d’un generador de mentides constants. Munts de dades falses que exhibeixen amb impudícia. Vox seria simplement menyspreable si no mostrés la poteta d’un monstre que recorre Europa.

“Només ens importen les persones”, afirmaves el 2006. Ara, l’asterisc amb les matisacions cobriria el teu cos despullat.