Comunitat de veïnes

Un dels llibres que més em va canviar al llarg de la meva vida lectora va ser 'Maternidad y creación'. Aleshores encara no s’havia traduït 'El nudo materno’, de Jane Lazarre, i només havia llegit el fragment que apareixia en l’edició de Moyra Davey, publicat per Alba. En aquest passatge, dues dones es trobaven en una comunitat de veïnes. I quan dic que es trobaven em refereixo al fet que, entre tanta hostilitat, entre tanta competició, entre tanta incomprensió i, sobretot, entre tanta expectativa (pròpia i social), es donaven marge per ser humanes, es comprenien, s’escoltaven i s’ajudaven. El que avui dia podem comprendre amb una sola paraula: sororitat.

En el fragment de 'El nudo materno’, un grup de dones s’organitzen, comencen a veure’s de forma regular, comparteixen inquietuds, es confessen coses que no es poden explicar i es mostren tal com són en un espai de confiança i de respecte entre totes. Cosa que no seria tan estranya si, com dic, l’hostilitat  en què es veuen envoltades les dones fos tan forta.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Finalment, es donen comptes que totes tenen més o menys les mateixes preocupacions, i són igual de contradictòries, i tan poden estimar els seus fills com odiar-los, i tan aviat els necessiten com s’ofeguen. I decideixen que s’ha acabat allò de no assumir que soles els va molt pitjor, i s’alien. Formen una tribu, es reparteixen les hores de criança, es fan favors, es cobreixen les unes a les altres i, el més important, no es jutgen. No es jutgen mai.

A finals de l’any passat vaig trobar la meva comunitat de veïnes. Un grup de dones que es respecten, fan broma, intercanvien experiències i temors, s’escolten i es recolzen, s’alegren de les alegries i ofereixen el seu suport amb les penes. I no es jutgen. És un grup de dones organitzat, com el que descriu Jane Lazarre. Aquest 2019 és el nostre any, n’estic convençuda, perquè quan una dona troba aquest espai de confiança i respecte que l’aïlla, durant prou temps, de l’hostilitat exterior, s’apodera. I les dones apoderades canviarem el món. N’estic convençuda.