Anar al contingut

Perspectives d'un any incert

Continuem parlant del 2019

Continuem parlant del 2019

Antonio Argandoña

L'economia espanyola aguanta, però hem perdut temps al no establir les bases del nostre futur

Em van explicar fa anys l’acudit d’aquell que rep un telegrama d’un soci seu que deia, lacònicament: “Comença a preocupar-te. Detalls ben aviat”. Quan l’he explicat als meus alumnes, els he hagut d’explicar, a continuació, què és –què era– un telegrama. Em va semblar que no ho aconseguia, així que vaig optar per canviar d’acudit. Però, de tota manera, el seu contingut ve molt bé per parlar del 2019.

Motius per a la preocupació n’hi ha molts: el ‘brexit’, el proteccionisme nord-americà (i d’altres), les eleccions al Parlament Europeu i el seu incert resultat (la qüestió no és qui tindrà la majoria, sinó quin futur li espera a la Unió Europea), la pujada de tipus d’interès de la Reserva Federal dels EUA, el reajustament a la Xina i la seva batalla comercial amb els Estats Units, els equilibris del Brasil, Argentina, Turquia, Iran, el populisme, els nacionalismes... Però encara falta la segona part del telegrama: els detalls aniran arribant al llarg de l’any, i esperem que no s’acumulin massa alhora.

Possibles detalls alarmants

Al costat positiu tenim una economia espanyola que aguanta. I això és molt. Però, davant dels possibles detalls alarmants que puguin venir de fora, m’agradaria disposar, primer, de matalassos que parin els cops, i després, d’alguns reconstituents per quan faci falta –perquè, quan a l’atleta li entra el defalliment, ja avançada la carrera, necessita un accelerament que retorni les forces–. ¿Serà la política monetària? El Banc Central Europeu té marge per a una emergència, vull dir que va treure de la màniga cartes importants, quan va fer falta, de manera que... tant de bo conservi els seus poders màgics, i els vulgui utilitzar. Però el que pot necessitar la nostra economia ara és un recolzament suau, una baixada de tipus d’interès... que no ocorrerà. I em sembla que tampoc ens convé continuar fomentant el crèdit al consum: pa per a avui i dificultats per a demà...

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Bé, doncs, ¿recorrem a la política fiscal? Oblidem-la, em sembla, al nostre país. No tenim gaire marge per gastar més (¿un altre programa de rotondes per facilitar la recuperació?) o baixar els impostos, i el deute públic és prou alt com per no permetre’ns més dèficit. Bé, però queden les reformes. ¿Quines? ¿Tornar al model laboral dels anys anteriors a la crisi? ¿Un xut per reanimar la investigació o la formació professional? ¿Una reforma fiscal, orientada a garantir el futur, no a repartir la riquesa del present?

Perdó, perquè m’ha sortit la vena negativa. I és que hem perdut molt temps, que haguéssim d’haver dedicat a tornar a establir les bases del nostre futur. Però tornem al despatx del director general. Com deia abans, les xifres diàries continuen sent bones, de manera que segueix amb la teva estratègia, la que has pensat en els dos o tres últims anys. Cobreix els fronts per on poden aparèixer els problemes. Segueix atentament la caixa, els ingressos i les despeses; procura mantenir un balanç sanejat; busca recolzaments financers, abans que arribin les pluges torrencials (si arriben). Com vaig dir abans, els tipus d’interès apunten cap a dalt: avança’t a un possible empitjorament.

Fortaleses i debilitats

Revisa les fortaleses i debilitats dels teus productes i mercats. Tingues preparades mesures d’emergència: els mercats d’exportació no estan en el millor moment. Cuida els teus costos, esclar: això ha de ser tasca de cada dia, sempre, però més encara en èpoques d’incertesa. Però no comprometis el teu futur per una excessiva atenció al present. Quan acomiades un treballador perquè és car, estàs llançant un missatge a tot el teu equip: el que m’interessa de vosaltres és la vostra productivitat i el vostre salari. ¿És aquesta una bona palanca per al futur? No perdis de vista aquestes tendències de fons que s’estan produint en el teu entorn, com les polítiques energètiques o el canvi climàtic, per si pots descobrir allà oportunitats innovadores.

Torno al telegrama del principi. Ja ens hem espantat: els titulars dels mitjans de comunicació ens porten, cada dia, noves pors. La culpa, esclar, sempre és dels altres: de Trump, de la Unió Europea, de la Xina, dels emergents, del Banc Central Europeu... Però això, que està bé per a les tertúlies al voltant d’un cafè, no serveix per dirigir bé. Vaig llegir fa temps una cosa que pot servir-nos de lema per a aquest nou any: “L’important no és el mar, les ones o el vent, sinó el disseny del vaixell i la perícia del capità i de la tripulació”. Si ho tenim en compte, esquivarem els obstacles i arribarem a bon port. ¡Feliç 2019!