Els reptes del creixement del Prat

El creixement de l’aeroport de Barcelona-el Prat és un fet incontestable. A falta de xifres oficials, les estimacions apunten que la instal·lació va tancar el 2018 en gairebé 50 milions de viatgers, un volum que el consolida entre els principals aeroports d’Europa a nivell de passatgers. Són xifres per celebrar, ja que es tracta d’una infraestructura clau per a l’economia catalana. La inauguració de la terminal 1 i l’esforç unitari de les administracions, a través de l’entitat CDRA, per captar noves aerolínies i destinacions, han contribuït a aquest increment.

No obstant, aquestes xifres no ens han de fer caure en l’autocomplaença, més aviat al contrari, és el moment d’analitzar els reptes que es plantegen precisament per l’augment de passatgers, i actuar abans que la infraestructura pateixi una saturació que ja comença a notar-se. Entre els problemes més apressants, hi ha el de la puntualitat dels vols. L’aeroport barceloní està entre els que més retards acumulen del món (ocupa la posició 1.009 d’un rànquing de 1.200). Un altre gran desafiament ve donat per la mateixa mida de la instal·lació, que s’està quedant petita. La construcció de la terminal satèl·lit de la T-1 (inclosa en el pla director 2017-2026 del Ministeri de Foment), amb la inversió pertinent, permetria guanyar capacitat. Són millores necessàries per no perdre oportunitats de creixement, com continuar augmentant les connexions intercontinentals.