Al comptat

Catalunya, independència dependent

Una aparent autonomia financera més gran conviurà amb controls que es van crear per evitar que es desviessin diners per al procés

2
Es llegeix en minuts
Catalunya, independència dependent

Estefania Escola

Molts han posat el crit al cel perquè la Generalitat recorrerà aquest 2019 al fons de facilitat financera (FFF) en comptes del de liquiditat autonòmica (FLA). És a dir serà del club de les autonomies que compleixen amb el dèficit. Hi ha qui ho ha venut com una concessió de Pedro Sánchez per atraure els vots independentistes per als Pressupostos del 2019.

Però resulta que el Govern va fer la seva petició el juliol, com està establert. I la resolució del Ministeri d’Hisenda va arribar a finals de desembre ¿Tracte de favor? No ho sembla. Per poder acollir-se a aquest altre fons, pel qual es paga el mateix interès, el 0,841%, cal complir amb els criteris de deute, dèficit i pagament a proveïdors. La Generalitat ho va fer el 2017 i preveu fer-ho el 2018, tot i que la dada definitiva es coneixerà a l’abril. 

Ara s’entén per què el vicepresident i conseller d’Economia, Pere Aragonès, va avançar un mes el tancament pressupostari de les conselleries i va emetre una circular per a la resta del sector públic perquè es restringís la despesa i la inversió. Fins a l’octubre, la Generalitat mantenia els seus comptes amb superàvit.

La idea era esgrimir una bona gestió per poder acudir en el futur als mercats  a finançar el deute, malgrat que avui la seva qualificació creditícia és pròxima al bo porqueria i igual a la d’Angola o Bolívia. Es tracta, en definitiva, d’aparentar més autonomia financera.

A diferència del FLA, lligat a més controls, per ser en l’FFF n’hi ha prou amb emetre informes trimestralment. Però és que la Generalitat, a més, està subjecta a un control reforçat imposat per l’anterior ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, el novembre del 2015.

I l’actual titular de la cartera, María Jesús Montero, no té intenció, ara per ara, d’abolir-lo, tal com va afirmar en una entrevista a aquest diari. En tot cas ha de ser la comissió delegada per a assumptes econòmics la que ho decideixi. 

Estem, per tant, davant d’un moviment polític, és a dir, cadascú el pot rendibilitzar al seu gust. D’una banda, la Generalitat pot emetre senyals que avança cap a més autonomia financera, malgrat que tres de cada quatre euros dels 78.506 milions que deu tenen l’Estat  com a creditor. I a més haurà de continuar recorrent a aquest únic finançador, almenys ara per ara, i continuar retent-li comptes. 

Notícies relacionades

I d’altra banda, el Govern central pot afirmar que, malgrat el canvi de fons per complir els requisits objectius, es mantenen molts dels controls que es van imposar per evitar que es desviés un sol euro per al procés

El cert és que aquest any el Govern demanarà a l’Estat uns altres 8.071 milions. I molta part d’aquesta quantitat es destinarà a cobrir venciments i a amortitzar deute, molta d’aquesta, precisament, de l’Estat. En definitiva, independència, però dependent. Més sobirania, però més desitjada que real.