Anar al contingut

LA RODA

Joc de dames

RAMON GABRIEL ANA MENESES DEFOTO

Joc de dames

Care Santos

No es tracta només de ser fidel a la veritat sinó de veure-la des d'un altre punt de vista

Fa uns dies vaig fer una visita guiada al castell de Mur, al Pallars Jussà, molt a prop de Tremp, a Lleida. Allà vaig conèixer la Noemí, la guia. Feia un fred que pelava i la persistent boira omplia totes les converses. Malgrat tot, vam seguir atents i en grup les explicacions de la Noemí sobre la història del lloc i els seus habitants. Ens va parlar molt de Valença de Tost, que va ser propietària del castell pel seu matrimoni amb el comte Ramon V de Pallars Jussà. També de la seva mare, Arsenda, una repobladora, conqueridora i edificadora molt activa en l’època en què aquestes terres constituïen la frontera entre cristians i musulmans. La Noemí ens va parlar del paper d’aquelles dones en la història que els va tocar viure i també de la seva llibertat individual davant dels marits, tan diferent a la que vindria després. Valença, per exemple, va incloure el dret a ser adúltera en el seu contracte matrimonial. L’amant, això sí, havia de rebre el beneplàcit del company legítim.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Després de la visita em vaig quedar uns minuts parlant amb la Noemí. Em va explicar que amb unes companyes volien començar un projecte, anomenat ‘Joc de dames’, que remarqués la importància de les dones en aquella zona i aquella època. Valença de Tost, Arsenda d’Àger, la reina Ermessenda, Almodis o Llúcia de la Marca, o Guinidilda d’Empúries, totes, dones molt interessants, nobles o reines que van viure cap a l’any mil i que van deixar una empremta documentada en el nostre passat. No es tracta només de ser fidel a la veritat sinó de veure-la des d’un altre punt de vista. Un que permeti la reflexió i completi la imatge que fins ara teníem de certs fets.

La visita normal

És increïble, però necessitaran coratge per tirar endavant el projecte, perquè no tothom el comprèn. La Noemí m’explica que després d’acabar una de les seves formidables visites se li va acostar un dels homes del grup per preguntar-li “si tardaria molt a començar la visita normal”. Com si el normal fos que la història s’adapti com un guant als prejudicis de cadascú.

Temes: Dones Història