Anar al contingut

IDEES

¿I si no vull interactuar?

¿I si no vull interactuar?

Ramón de España

Charlie Brooker és un escriptor britànic, tan enginyós com perspicaç, a qui li devem la formidable sèrie de televisió 'Black mirror', una antologia de distopies sinistres, abordades amb un recargolat sentit de l’humor, sobre les amenaces imminents per al que entenem com a civilització. Entre la temporada quarta i la cinquena, l’home s’ha marcat un episodi especial de 90 minuts que ho està petant a Anglaterra des que el va penjar Netflix fa uns dies. No és el millor de la sèrie. Probablement, és el que menys interès té, però té una cosa al seu favor, molt important en els temps que corren: és interactiu. És a dir, que l’espectador pot respondre a una sèrie de preguntes que se li faran al llarg del visionament i prendre decisions pel protagonista, que en prendrà una o una altra segons el que li diguem. L’espectador també pot adoptar un rol passiu –que és el que jo vaig fer–, ignorar la presa de decisions –tu has escrit això, Charlie, i tu te’n sortiràs tot solet, de l’embolic en què t’has ficat– i arribar al final (en aquest cas finals, tot i que no facis res) sense fer res.

"La idea només pot resultar interessant per als aficionats als videojocs"

La idea ha sigut saludada com a revolucionària, però només pot resultar interessant per als aficionats als videojocs, col·lectiu del qual no formo part, ja que no he tornat a acostar-me a un des dels temps del partit de tennis i els ‘marcianitos’. La trama podria ser interessant –la progressiva bogeria d’un jove programador que inventa un joc anomenat, com l’episodi, 'Bandersnatch', inspirat en un llibre sobre realitats paral·leles d’un altre que va acabar decapitant la parenta–, però el visionament convencional del producte no aporta gaires alegries ni et mou a revisar-ho prenent decisions. Diu l’autor que hi ha cinc finals possibles. El productor diu que en són 12. Cada fan aporta un número diferent. Els més optimistes asseguren que hi haurà un abans i un després de 'Bandersnatch'.

Personalment, ho dubto. Aquesta barreja de ficció audiovisual i videojoc no passa d’entreteniment 'moderniqui', resulta irritant en ocasions i et deixa fent-te la pitjor pregunta possible en aquests casos: ¿On porta tot això? A mi no m’ha portat enlloc. Quedo a l’espera de la nova temporada de 'Black mirror', confiant que aquesta brometa sigui l’última.

Temes: Netflix