2
Es llegeix en minuts
zentauroepp43646631 montoro180828154210

zentauroepp43646631 montoro180828154210 / PAUL HANNA

La situació pressupostària límit del 2012, va portar al Govern a inventar-se una amnistia fiscal basada a declarar els diners efectius i la titularitat de comptes, valors i immoblesa l’estranger que no haguessin pagat impostos.

La recaptació esperada no arribava, de manera que el Ministeri d’Hisenda va intentar animar –és un dir– als contribuents a acollir-se a l’amnistia imposant a tot aquell que no acudís un inquietant règim informatiu, amb unes sancions esborronadores. La tècnica del pal i la pastanaga, en paraules –molt descriptives– del ministre.

Però és que aquest règim informatiu tan costós no es va configurar només per a casos d’evasió fiscal, sinó per a tot aquell que tingués béns a l’estranger, de manera que afecta també immigrants i ciutadans de bona fe que desconeixien les seves conseqüències.

Davant d’aquesta situació, l’Associació Espanyola d’Assessors Fiscals (AEDAF) va denunciar aquest règim informatiu fiscal davant de la Comissió Europea que, després d’una primera fase d’investigació, va començar un procediment d’infracció davant el Regne d’Espanya.

El resultat, conegut ara gràcies a un procediment judicial en curs en què el Ministeri ha defensat insistentment l’ocultació d’aquesta informació, va ser un dictamen motivat demolidor i vergonyant com a ciutadà.

Segons Brussel·les, la normativa espanyola incompleix ni més ni menys que cinc llibertats comunitàries, una d’aquestes –la lliure circulació de capitals– de gran importància perquè també empara països extracomunitaris. Tot un rècord de trencaments, difícilment superable en una única llei.

La Comissió entén que alguna de les mesures que va implantar el conegut formulari informatiu de béns a l’estranger –model 720– resulten manifestament desproporcionades. D’altres són contràries a un principi bàsic en tot estat de Dret, la seguretat jurídica. Com a colofó, també es deixa en evidència que la normativa posa en igual situació a una persona que oblida o deixa de presentar un formulari fiscal que a un genocida o un terrorista, i en una posició molt pitjor que un parricida o un violador.

Les paraules de l’organisme europeu no comporten cap conseqüència immediata, ja que manca de força executiva i no està a la seva mà canviar les lleis espanyoles, cosa que va haver de fer el Govern el febrer del 2017, al rebre el dictamen.

No obstant, ni l’anterior ni l’actual gabinet han tingut intenció de reformar aquest règim informatiu, amb la qual cosa en els pròxims mesos la Comissió Europea es veurà abocada a presentar una demanda davant del Tribunal de Luxemburg.

Notícies relacionades

Mentrestant, aquest infaust règim informatiu segueix en vigor, i són molts els ciutadans que n’esperen ansiosament la derogació perquè els siguin tornades quantitats milionàries que s’han vist obligats a ingressar –fins i tot més que els diners que tenien a l’exterior– o per evitar l’amenaça psicològica que els multin.

D’aquesta manera, trencat el pal ministerial, podrem menjar el plat europeu que ens vingui de gust i no una miserable pastanaga

Temes:

Frau fiscal