El mercat dels somnis trencats

Potser els rentem massa. O amb aigua massa calenta. O la realitat és tan aclaparadora, tan asfixiant, que van faltats d’oxigen. Potser nosaltres mateixos, a l’anar relegant-los a dalt l’armari, vam anar empetitint-los, comprimint-los entre urgències i rutines.

El somni europeu, aquest al qual arribem a imaginar tan gran que podria contenir totes les esperances de la humanitat, se’ns va quedant petit. Un cop aquí, una puntada de peu allà, una frontera una mica més enllà. La ultradreta va guanyant terreny, i els drets van fent retirada. Aquest any es va formar a Itàlia un govern amb La Lliga i el Moviment 5 Estrelles, i així va arribar a ministre d’Interior l’inefable Matteo Salvini. Aquest home tacat de xenofòbia, però que tant somriu a les xarxes.

Salvini parla a qui ningú parla. Els que han perdut o temen perdre allò que creien seu, des dels drets a la identitat. Aquests que busquen refugi perquè el somni se’ls ha quedat tan petit que ja no els dona empara. Un sostre sòlid, inclement, com el que proposa l’extrema dreta ja instal·lada a Hongria, que avança a Suècia, França, Polònia, Àustria... arrasa en el mercat dels somnis trencats.

L’extrema dreta també ha arribat al Brasil. I Bolsonaro es va afegir al club dels homes durs.  Amb Salvini, Putin, Trump, Orbán... Caricatures de mascle que ofereixen braços protectors a uns i armats a d’altres. Una puntada de peu a l’esperança dels migrants. Una altra, al feminisme. 

Caravana de migrants

Al juliol ens angoixem amb la cruel separació de les famílies a les fronteres de Trump. A la tardor contemplem la desesperada caravana de migrants centreamericans. A les fronteres europees continuen arribant els que es juguen la vida per un tros de somni. Arriben i arriben... (els que aconsegueixen arribar)... i no deixaran de fer-ho. Amb el seu trosset de somni entre les mans. Fugen de la violència, de la misèria extrema, d’aquestes terres que assequem amb la nostra avarícia. Perquè, al cap i la fi, rentem el somni a massa temperatura.

El canvi climàtic ha conformat un món de migrants. Revertir-lo no és fàcil. Macron va provar de combatre’l amb l’impost de carburants i va provocar que els oblidats, les diferents víctimes de la globalització, s’enfundessin en armilles grogues i diguessin «prou». ¿Quants d’ells votaran Marine Le Pen en les pròximes eleccions?

També el clam feminista va dir «prou». El primer 8 de març després de l’esclat del #MeToo va convocar una aturada internacional de dones. Una marea feminista sense precedents. Tenim la consciència de la nostra força, però també del camí ingent que queda per recórrer. Nou anys per a 'La manada’. No hi ha violació, van dir els jutges. Feminazis, escupen els ultres. Mentre l’esquerra segueix en crisi global, es dibuixa l’escenari de la gran batalla: ultradreta contra feminisme.

De nou, com sempre, un grapat d’homes provant d’assolir i consolidar el seu poder sotmetent el cos de les dones i de tots aquells que s’allunyen de la seva idea castradora de gènere i sexualitat. Ells ofereixen autoritarisme, masclisme i confonen drets amb privilegis. Mentrestant, el feminisme teixeix aliances amb múltiples lluites col·lectives; la llibertat i la igualtat a l’horitzó.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Mariano Rajoy va caure per la Gürtel. Va pujar Pedro Sánchez avalat amb els vots de Podem i els nacionalistes, un conglomerat de debilitats unides davant d’un enemic comú. Vox es va vestir de llarg a Andalusia i les dretes tradicionals li atorguen legitimitat: ja tenim el nostre mascle alfa, el nostre Salvini patri. El somni independentista s’ha doblat en diversos plecs i ha canviat de pell. El seu tacte és una mica més aspre, com les decepcions. Va costar sis mesos arribar a un acord per investir un president i deslliurar-nos del 155 (espasa de Dàmocles que empunya la dreta per fer-se forta). Quim Torra va ser designat per la gràcia de Puigdemont i per a desgràcia de la sensatesa. Nou persones són a la presó. Als seus cossos, la repressió d’una justícia justiciera. Amb ells, el somni de la normalitat també està segrestat.