Editorial

Suma d'errors en el cas de la gossa Sota

La resposta de l'ajuntament no ha sigut la més adequada perquè el tema requeria serenitat, prudència i coherència

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp46381125 sota181229191320

zentauroepp46381125 sota181229191320

La gossa Sota va morir d’un tret d’un guàrdia urbà el passat 18 de desembre. Aquesta és l’única dada indiscutible d’un cas que sembla sumar errors i que ha derivat en un problema polític. Segons l’atestat policial, l’amo de l’animal va ser advertit perquè el lligués, però aquest va atiar la gossa contra els agents i Sota va atacar un dels agents, que es va veure forçat a matar-la per defensar-se. Després del tret, l’amo va colpejar l’urbà amb un monopatí i va ser reduït. No obstant, el relat oficial s’ha vist qüestionat a les xarxes socials per testimonis que asseguren que la gossa mai va adoptar una actitud perillosa. El cas ha despertat la ira de les associacions animalistes i Barcelona ha acollit diverses manifestacions clamant justícia per a Sota.

Les imatges de Sota agonitzant a la vorera mentre diversos guàrdies urbans detenen el noi que l’acompanya, un jove estonià sense sostre, semblen desproporcionades. Una resposta d’aquest tipus només és admissible si el risc per a l’agent és evident. És comprensible que l’actuació hagi despertat l’enuig de molts ciutadans, especialment alimentat per unes xarxes socials que han propagat tota mena de rumors. Però és inacceptable que la protesta hagi derivat en insults i amenaces als agents que van participar en els fets.

La resposta de l’ajuntament tampoc ha sigut la més adequada. El tema requeria serenitat, prudència i coherència. Però el discurs ha anat oscil·lant segons les pressions dels animalistes, despertant la incomoditat de la Guàrdia Urbana que no s’ha sentit prou recolzada. Les últimes informacions sobre anteriors aldarulls amb l’amo i la gossa encara generen més ombres, ja que després de la denúncia d’un home que va ser mossegat per la gossa aquest estiu no es va aplicar el protocol d’animal potencialment perillós.

En qualsevol cas, s’està duent a terme una investigació dels fets, revisant càmeres de l’entorn que puguin aclarir més l’assumpte. Aquest és l’únic camí possible: investigar, elaborar conclusions i transmetre-les a la ciutadania. Per a una efectivitat més gran, seria desitjable que es donés llum verda a la demanda de la Guàrdia Urbana de portar càmeres per documentar situacions com aquestes. Per a la protecció dels ciutadans, dels agents i per a la tranquil·litat de tots.