El balanç de Sánchez

Tan sols una setmana després d’haver superat el que semblava un punt d’inflexió de la legislatura –el Consell de Ministres del 21-D a Barcelona–, un Pedro Sánchez reforçat va fer un balanç exitós, en ocasions fins i tot triomfalista, dels seus sis mesos de Govern, després que l’1 de juny aconseguís fer fora Mariano Rajoy de la Moncloa amb una moció de censura avalada per Units Podem, el PNB, PDECat, ERC, Compromís i Nova Canàries. Han sigut sis mesos molt intensos, marcats per la crisi catalana, en què el Govern no ha aconseguit reeditar la majoria que li va donar la victòria per tirar endavant els Pressupostos Generals de l’Estat, que a curt termini són, sens dubte,el rubicó que marcarà l’esdevenir de la legislatura.

Oposició ferotge

Sánchez voldria separar la crisi catalana de l’aprovació dels Pressupostos i s’esforça per aconseguir-ho, conscient que de l’oposició ferotge, sense caserna i escorada a la dreta extrema de Ciutadans i del PP no pot esperar res constructiu. La roda de premsa va estar marcada per la situació catalanai aquells 21 punts que li va plantejar el president de la Generalitat, Quim Torra, en la seva reunió al Palau de Pedralbes divendres passat. Sánchez va marcar de nou el camí per on vol encarrilar el diàleg amb la Generalitat: respecte a la llei (entesa com el marc constitucional i estatutari) i negociació d’assumptes de gestió política. Sánchez va instar Torra a abandonar el «monòleg» sobre l’autodeterminació i novament va deixar patent que el seu concepte del diàleg no és el mateix que el de l’independentisme català. El seu problema és que en aquest diàleg entra el recolzament d’ERC i del PDECat als Pressupostos.

El futur immediat de la legislatura passa per ressuscitar aquest acord que va acabar amb Rajoy. Constatat el mur català, Sánchez esgrimeix el mateix argument que llavors –l’espantall que l’alternativa és la dreta, encarnada ara pel tripartit de dretes a l’andalusa–, al qual se sumenles polítiques socialsi les inversions a Catalunya que inclouen els Pressupostos i una via de diàleg amb les institucions catalanes.  Resulta evident que Sánchez vol evitar les eleccions, però no està clar com ho aconseguirà si no pot tirar endavant els Pressupostos.  No sembla que, davant de la pulsió com pitjor, millor de part de l’independentisme i en ple judici del procés, amb la por del tripartit de dretes n’hi hagi prou per reeditar la coalició de la moció.