Pacte amb la ultradreta a Andalusia

Tot just conèixer-se els resultats de les eleccions a Andalusia del 2 de desembreningú, ni tan sols Susana Díaz,dubtava que les tres dretes –el PP, Ciutadans i Vox– es posarien d’acordper desbancar el PSOE del poder polític en aquesta autonomia. De moment, malgrat les maniobres de distracció,els socialistes perden el poder parlamentariamb la formació de la Mesa de la cambra mitjançant un pacte entre el PP, Cs i Vox, tot i que el dirigent andalús de Cs, Juan Marín, asseguri que ells no han arribat a cap acord amb el partit d’ultradreta, sinó només amb el PP.

Cs va assajar una maniobra perquè la seva dependència de Vox no fos tan explícita, la de renunciar a un lloc a la Mesa per oferir-lo a Endavant Andalusia, però la versió andalusa de Podem va rebutjar l’estratagema precisament perquè quedés clar que la Mesa s’ha elegit amb els vots de Vox,que fins i tot va repartir els seus suports en l’elecció de les dues vicepresidències entre el PP i Csperquè els seus candidats no fossin desbancats per l’esquerra. 

Trencar el consens democràtic

Aquest pacte hauria de desactivarl’argument utilitzat cada dia pel PP i Cs que Pedro Sánchez governa amb el suport dels separatistes catalans, que no van fer res diferent del que ara ha fet Vox i previsiblement repetirà en la sessió d’investidura del candidat del PP, Juan Manuel Moreno, quan el PSOE perdrà el poder executiu. No es pot alhora retraure al president del Govern el diàleg“amb els que volen trencar Espanya”mentre s’estableix una aliança amb un partit d’extrema dreta, xenòfob, que defensa polítiques anticonstitucionals i que trenca el consens democràtic. 

Malgrat que els intents de despistar continuaran fins a la sessió d’investidura de mitjans de gener,el més probable és que Vox acabi sostenint un Govern de la dreta, tot i que ara exigeixi que es discuteixin les seves propostes per incloure-les en l’acord programàtic del PP i Cs. El PP ja ha expressat que no té cap inconvenient en negociar amb Vox, mentre que Ciutadans es nega a reobrir el pacte, en línia amb la seva actitud que el seu acord és amb el PP i no amb Vox.  No obstant, si al final la futura Junta d’Andalusia es forma amb el recolzament de Vox, Ciutadans haurà d’explicar i justificar per què admet els seus vots, igual que els ha acceptat per constituir el Parlament regional. L’alternança a Andalusia era segurament inevitable després de 36 anys de governs del PSOE, però no a qualsevol preu.