Anar al contingut

La lluita per la igualtat

Miss Philippines Catriona Gray is crowned Miss Universe during the final round of the Miss Universe pageant in Bangkok Thailand December 17 2018 REUTERS Athit Perawongmetha

ATHIT PERAWONGMETHA (REUTERS)

El jurat 'feminista' de Miss Univers

Carmen Domingo

No importa el molt que avancem a la societat ni a quins llocs arribem: com més se'ns aplaudeix és quan ens posem un vestit de bany

Ni a la Reial Acadèmia de la Llengua, ni a les universitats, ni com a directives a les grans empreses: ha sigut en el certamen de Miss Univers d’aquest 2018 on les dones hem aconseguit cobrir el cent per cent dels llocs de feina, tant ensenyant els nostres cossos com puntuant-los com a membres del jurat.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Aquest any, en el certamen de Miss Univers, que, com tots els concursos de bellesa, vol modernitzar-se i revestir la seva posada en escena de sensibilitat social per no rebre massa crítiques, han volgut fer canvis. No és que s’hagin convençut ideològicament i pensin més en termes d’igualtat, és que saben que per mantenir-se a l’agenda del glamur que mou milions han d’enganyar-nos i fer-nos creure que s’ajusten als temps que corren, i ens l’han volgut colar.

Quan ja totes sabem que la igualtat no passa per posar-se un vestit de bany i buscar l’aprovació externa, han decidit que la solució perquè callin tantes rondinaires feministes passa perquè el jurat del certamen estigui format exclusivament per dones. En concret, “set dones d’èxit i boniques” jutjaran les participants.

Concursos caducs

La igualtat passa per anul·lar uns concursos de bellesa caducs que no fan més que continuar oferint-nos les dones com a mercaderia al recordar-nos que no importa el molt que avancem a la societat, ni a quins llocs arribem: com més se’ns aplaudeix és quan ens posem un vestit de bany.

No sembla que s’hagi entès el missatge feminista. I en temps del #MeToo, en què, sorprenentment, a ningú li sembla que valgui la pena posar el crit al cel per denunciar que a una feina demanin com a requisit a les dones ser prima, tenir entre 18 i 28 anys, no estar casada i no haver estat mai embarassada, la “revolució feminista” passa perquè siguem nosaltres les que ens jutgem a nosaltres mateixes, per dignificar el blanqueig de la carn femenina posant-nos com a puntuadores d’altres dones. El feminisme no és això i no hem de tolerar que maquillin de feministes mesures que només oculten el masclisme de sempre.