EDITORIAL
Trump abandona el Pròxim Orient
La de Trump és una decisió altament irresponsable sobre la política exterior i sobre l'estructura d'aliances teixides entre Washington i altres països
FILE PHOTO U S Defense Secretary James Mattis listens as U S President Donald Trump speaks to the news media while gathering for a briefing from his senior military leaders in the Cabinet Room at the White House in Washington U S October 23 2018 REUTERS Leah Millis File Photo /
Amb l’anunci de la retirada dels Estats Units de Síria i de l’Afganistan Donald Trump ha donat un cop de timó destinat a alterar la política exterior del seu país i la correlació de forces a la zona més conflictiva del món. Amb la seva decisió, Trump sumeix els Estats Units en un aïllacionisme internacional encara més gran del que ja és immers en els dos anys de la seva presidència. La renúncia a la seva hegemonia a la zona implica un tomb en l’equilibri de forces a la regió i la cessió del terreny a dos països que en el tauler regional sempre són considerats com a adversaris, l’Iran i Rússia.
Traïció als kurds
La de Trump és una decisió altament irresponsable sobre la política exterior i sobre l’estructura d’aliances teixides entre Washington i altres països. La decisió implica l’abandonament dels kurds, les forces dels quals a Síria, aliades dels Estats Units, han sigut decisives per desallotjar ISIS del nord del país. Aquestes forces queden ara als peus dels cavalls de Turquia, el president de la qual, Recep Tayyip Erdogan, està en guerra permanent amb tots els kurds.
A l’Afganistan, la decisió de Washington deixa als peus dels cavalls un país que no s’ha recuperat de la invasió nord-americana de principis de segle en la seva caça mundial d’Ussama bin Laden. Aquest tomb en l’equilibri de forces a la regió tampoc afavoreix el gran aliat de Washington, Israel. Tel-Aviv queda disminuït davant d’un Iran que no desaprofitarà l’oportunitat d’ocupar el buit deixat pels Estats Units. Tots els presidents nord-americans han sigut proisraelians, però Trump és el que més. Contra el consens internacional, va reconèixer Jerusalem com la capital d’Israel i hi va traslladar la seva ambaixada. No és estrany que ara la retirada nord-americana de Síria hagi desencadenat el nerviosisme a Tel-Aviv i hagi deixat Benjamin Netanyahu en dubte.
La dimissió del secretari de Defensa, James Mattis, arran de l’anunci de replegament era obligada en algú com el veterà militar, que coneix el valor de les aliances, sap la necessitat que siguin sòlides i considera una obligació respectar-les, tot el contrari del que creu Trump. La guerra de Síria ja l’ha guanyat Vladímir Putin, a qui el tirà de Damasc, Bashar al-Assad, deu la supervivència. La retirada dels Estats Units és un pont de plata per a Moscou, que es consolida com a força decisiva. Aquella part del món, i de retruc la resta, no seran el mateix.
