Sánchez lliga la seva sort a Torra

El president del Govern no només es nega a acceptar que el diàleg amb els independentistes ha fracassat, sinó que dobla la seva aposta: insisteix a reunir-se amb el president amb motiu del Consell de Ministres a Barcelona. En circumstàncies normals, res més lògic que una trobada entre tots dos, però la cita del 21 de desembre s’ha convertit en un encallador de la qual Pedro Sánchez només pot intentar sortir viu políticament.

Ja veurem si la reunió s’arriba a fer i, en cas afirmatiu, en quines condicions. Però la imatge del líder socialista entrant al Palau de la Generalitat, al balcó del qual hi ha una pancarta que exigeix "llibertat presos polítics i exiliats" és demolidora per als interessos electorals del PSOE, sobretot a la resta d’Espanya. Més encara quan de Quim Torra, a qui abans d’arribar a la Moncloa havia qualificat de "racista" i "supremacista", no n’obtindrà res.

La realitat és que el separatisme es nega a acceptar la inviabilitat del referèndum i amenaça cada dos per tres de tornar a la desobediència. Tot això mentre els incidents violents al carrer són més que probables divendres vinent per l’acció dels CDR, amb els quals el president admet tenir una relació molt estreta.

Una estratègia condemnada al fracàs

Notícies relacionades

Sánchez i Torra aplanen el camí per reunir-se a Barcelona

Naturgy: no tots els fons són iguals

L’incomprensible és que Sánchez lligui la seva sort a una estratègia condemnada al fracàs. El lògic hauria sigut convocar eleccions el setembre, després de cent dies de Govern "bonic", quan les enquestes eren millors per als socialistes. La moció de censura contra Mariano Rajoy va ser celebrada per una àmplia majoria de la societat espanyola davant dels greus casos de corrupció en el PP, però pretendre governar amb el recolzament dels separatistes és practicar el salt mortal sense xarxa. Voler solucionar el conflicte a Catalunya a base d’ibuprofèn és ingenu. La desinflamació requereix temps i res serà possible fins després del judici al procés.

Sánchez hauria d’haver anat a buscar una altra majoria parlamentària en unes eleccions per no contaminar la seva agenda social del polvorí català. Ara lliga la seva sort a Torra. Ho fa guiat de bones intencions, però és fàcil que acabi a l’infern.