Superhumans

El 12 de novembre va morir, als 95 anys, Stan Lee. Conegut pel públic més jove per les seves aparicions fugaces a les últimes pel·lícules de superherois Marvel, el seu gran mèrit va ser crear un univers únic desuperéssersque han fet somiar diferents generacions. De vegades, adquirien els seus poders per accident, com quan l’aranya radioactiva pica el tímid estudiant Peter Parker i el converteix enSpiderman, però altres vegades ja naixien amb una mutació que els convertia ensuperhumans, en l’Homo Superior, com els membres de la Patrulla X. Doncs bé,els primers humans modificats genèticamentmodificats genèticamenten totes les cèl·lules ja són aquí. Els ha produït un científic xinès, el doctorHe Jiankui, i la seva presentació al congrés d’edició genètica de Hong Kong el 28 de novembre va suposar una explosió mediàtica. La capsa de Pandora està oberta.

Crítiques ben raonades

Lescrítiquesa aquest experiment són moltes i ben raonades. Començant per l’aparent falta d’aprovacióèticade l’estudi, ja que s’ha obtingut només una mena de consentiment informat dels progenitors de les criatures. ¿Què s’ha fet exactament? S’ha modificat elmaterial genèticd’unsembrions humans, unes bessones nascudes amb un canvi al gen CCR5. Aquesta seqüència origina un receptor que el virus VIH, causant de la sida, utilitza per infectar les cèl·lules humanes, i les alteracions creades al laboratori pel doctor He utilitzant la tècnica de CRISPR evitarien, en teoria, la infecció.

Imaginem-nos, per tant, que l’objectiu principal sigui bo, però es plantegen tants interrogants que, lamentablement, encara podem fer més mal que bé. Per començar, aquestes nenes estaven sanes; per tant, no semblava en absolut aconsellable tocar ungenoma saludable. Hauria sigut diferent si les nenes fossin portadores d’unamutació genèticai hauríem utilitzat aquest acostament per eliminar la lesió molecular, introduir el gen funcional i donar lloc a persones sense la malaltia. Si volíemevitar el risc de contagi pel VIH, hi ha altres estratègies molt més senzilles per aconseguir-ho. A més, aquest virus podia utilitzar altres gens i portes d’entrada per penetrar a les nostres cèl·lules.

La llista de possibles problemes és encara més llarga. No sabem del cert si la tècnica de CRISPR és tan específica per canviar només un punt de l’ADN o si pot provocar canvis també en els altres sis milions de peces que formen el puzle delgenoma humà. A més, el gen CCR5, més enllà de la seva relació com a cap de pont per a l’entrada del VIH, pot tenir altres funcions. No és estrany que els nostres gens i proteïnes estiguin ‘pluriocupats’ i facin un parell d’activitats: per exemple, una biomolècula pot tenir un efecte metabòlic i també actuar com a regulador de l’expressió d’altres gens. Només es pot desitjar que no sigui aquest cas.

Humans a la carta

¿Som al davant d’una era d’humans a la carta? L’adversa reacció internacional al cassembla que aturarà per un temps possibles imitadors, però elfutur és incert. I existeixen evidentment escenaris que, en els pròxims anys, ens plantejaran més dubtes. Si la modificació o l’edició genètica d’un embrió evita el naixement d’una persona amb unamalaltia terrible, altament incapacitant, dolorosa per a l’individu i per a tota la seva família i que, a més, està associada a una mort molt probable en els primers mesos o anys de vida, ¿no hauríem d’intentarreparar aquest gen? Qüestions com aquesta van molt més enllà de la meva pròpia experiència en aquesta àrea, que és més tècnica que ètica. Són decisions que haurem de prendre com a societat i obtenir amplis consensos entre diferents professionals i el beneplàcit de tota la població, a la qual també s’hauria de consultar. I seguint sempre les màximescondicions de bioseguretati l’aprovació dels comitès ètics corresponents en cada cas.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Dilemes semblantsvan sorgir fa anys amb la tècnica de l’ADN recombinant, que ara ens permet obtenir insulina per als diabètics en grans quantitats, o lafertilització in vitro, que tanta felicitat ha donat a moltes famílies amb problemes d’infertilitat. Ara, però, estem arribant a l’os del pernil: estem parlant de reescriure el nostre ADN, i de forma hereditària.

No sé què hauria pensat Stan Lee de tot això: la mort el va agafar 15 dies abans de l’anunci del doctor He. En tot cas, crec que serà difícil tancar la capsa de Pandora, i no estic segur de què conté a l’interior.