La zombi May guanya la seva penúltima batalla

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp46237959 britain s prime minister theresa may arrives at 10 downing s181212213332

zentauroepp46237959 britain s prime minister theresa may arrives at 10 downing s181212213332 / DANIEL LEAL-OLIVAS

Si al llegir aquestes línies vostè considera que ha tingut un dia dur, pensi en Theresa May. Si els seus amics l’han traït, prengui aire i miri a Londres. A aquestes altures de la bogeria del 'brexit', és difícil no sentir certa simpatia per la persistentment sacsejada primera ministra, la segona dona en la història, després de Margaret Thatcher, aliderar el Regne Unit.

No sabem si May és una zombi o si continua pertanyent íntegrament al món dels vius, però, amb tota seguretat, la mortal batalla que acaba de superar no serà l’última. Per molt que hagi guanyat dotze mesos de gràcia, temps en què els seus companys no podran reeditar el cop per fer-la caure, el 'brexit' és un camí cada vegada més perillós. La primera ministra està cada dia més sola i el seu país no està blindat per a aquesta classe de mines.

Sense temps per a celebracions, May tornarà a Brussel·les, el mateix lloc on ja ha estat fa menys de 48 hores i on continua jugant –no oblidem que per decisió pròpia– en aclaparadora minoria, 27 a 1. Més enllà de fer-li una abraçada, si la fredor britànica ho permet, els europeus tenen molt poc a oferir-li.

Les dues Irlandes

Ho han repetit en tots els idiomes: l’acord del 'brexit' ja està tancat i a tot estirar acceptaran incorporar-hi algun tipus de declaració interpretativa sobre la clàusula que garanteix que no hi haurà una frontera real entre les dues Irlandes.

No deixarà de ser irònic, com recorda satisfet Marco Aguiriano, el secretari d’Estat per a la Unió Europea i artífex de l’acord sobre Gibraltar, que May acabi exhibint orgullosa una solució similar a la del Penyal, caracteritzada a Londres, fins fa dos dies, com un paper mullat.

A la tornada a Westminster, les coses no estaran gaire millor. Si May tenia un govern en minoria amb el recolzament dels unionistes d’Irlanda del Nord, ara la seva fortalesa parlamentària serà encara més petita i, amb els canvis mínims que pot aconseguir a Brussel·les, només un miracle li permetrà aprovar l’acord del 'brexit', la decisió més important per al seu país des que va entrar al club europeu el 1973.

Notícies relacionades

L’única voluntat majoritària clara, nodrida de diputats de tots els partits, és la d’evitar la sortida de la Unió Europea el 30 de març per força, és a dir, sense acord que reguli la separació. Per evitar l’abisme, May podria donar marxa enrere i notificar a la Unió Europea que revoca la decisió de sortida, o sol·licitar a Brussel·les una pròrroga, cosa que necessitaria la unanimitat europea. Això li permetria convocar un referèndum sobre el seu acord o eleccions.

Precisament aquest escenari, que ajornaria la sortida i arriscaria descartar-la per complet, seria l’última bala de May per animar el sector ultra del seu partit, els artífexs del cop fallit, a aprovar el seu acord. Per molt que no els agradi, potser ho prefereixen a seguir a Europa. ¿I els laboristes? Han de decidir si passen de la indignació a l’acció. El seu paper espectador davant del disbarat del 'brexit’ no els sortirà gratis.