Torra i el caos

Exercir la política, professió injustament injuriada, no està a l’abast de qualsevol. Presidir un govern requereix una gran sagacitat i intel·ligència emocional, moderació en els ànims, empatia amb el discrepant i molta, moltíssima cautela. Virtuts que, després de sis mesos al capdavant de la Generalitat, no sembla que acompanyinQuim Torra, que va passar del no-res polític a ser la primera autoritat de Catalunya. En vista de la seva pròpia experiència, potser ell mateix comparteixi el diagnòstic.

No presagiava res de bo que assumís la seva accidental presidència renegant de la legitimitat que li conferia el Parlament, al proclamar-se vicari de "legítim" Carles Puigdemont. Error fundacional que amb la seva executòria bé podria haver esmenat, ja que és en l’administració quotidiana on es forgen els veritables lideratges. Ara per ara, no ha sigut el cas.

Esquivant la tardana resposta a la vaga de la sanitat pública, la vana gestió del Govern i la paràlisi legislativa del Parlament, Torra ha comès dos errors imperdonables en qualsevol governant: deixar a l’estacada les forces de seguretat, encarregades de vetllar per la convivència i el respecte a la llei, i alimentar un escenari de confrontació violenta al mirar-se primer en el mirall de KosovoKosovo i després en eld’Eslovènia, els processos d’independència del qual van sumar milers de morts i centenars de milers de desplaçats.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Animar els CDR a "pressionar"CDR en l’aniversari del’1-O.  Criminalizar als Mossos  que van sufocar els violents incidents de Girona i TerrassaMossos . Prohibir-los dissoldre els activistes que van tallar l’AP-7. Encoratjar, mitjançant un portaveu, una protesta independentista contra la cita del Consell de Ministres a Barcelona, que els Mossos estan cridats a protegir. Un rosari de despropòsits impropi d’un president just, que té el deure és garantir l’ordre públic, no de sembrar el caos.

L’ALTAR DE LA REPÚBLICA

Ja que el retorn de Puigdemont no sembla imminent –mai ho va ser–, Torra s’hauria de plantejar fixar data de caducitat a la suplència. Tret que la seva missió sigui, precisament, sacrificar l’autogovern català i la pau social a l’altar de la república imaginària.