Més fractures europees

Aquest dilluns s’ha aprovat a Marràqueix el Pacte Global per a una Migració Segura, Ordenada i Regular Pacte Global per a una Migració Segura, Ordenada i Regularen el marc de les Nacions Unides. Aquesta proposta de governança mundial de les migracions va néixer el juny del 2016 amb la Declaració de Nova York en el context de la crisi de refugi que es vivia al Mediterrani. Es va tractar d’una fita històrica, perquè era la primera vegada que els països membres de les Nacions Unides acordaven una declaració exclusiva en l’àmbit de les migracions.

Des d’aleshores, s’ha estat treballant en un document, liderat per Suïssa i Mèxic, l’esborrany final del qual va ser aprovat el juliol del 2018 amb les úniques dissidències dels Estats Units i Hongria. Aquest document, una mera declaració d’intencions, compost per una trentena de pàgines, és un acord no vinculant jurídicament, que té com a objectiu principal "reforçar el marc de cooperació en matèria de migració internacional en totes les seves dimensions", declara en el seu preàmbul "el respecte a la sobirania dels estats". Els seus objectius són alleujar la pressió sobre els països d’acollida, millorar l’autosuficiència delsrefugiats, ampliar l’accés a solucions dereassentamentde tercers països i protegir les condicions alspaïsos d’origendels refugiats perquè pugui tornar-hi amb seguretat. Fins aquí el context.

Punta de llança a la campanya electoral del maig 

Durant els dos anys que ha durat aproximadament la redacció d’aquest document no es van sentir gaires veus crítiques. Malgrat la importància de la iniciativa, els debats no van transcendir, excepte entre el públic especialitzat. No obstant, durant l’últim trimestre d’aquest any, han començat a fer-se sentir de manera cada vegada més estrepitosa les crítiques entorn del text, especialment a Europa, i, curiosament, en el marc de la convocatòria electoral al Parlament Europeu, del maig del 2019.

El posicionament en relació amb el Pacte Global ha aparegut entre partits d’extrema dreta, conservadors, sobiranistes, nacionalistes i populistes diversos com una oportunitat excepcional de situar, amb més afany si és possible, la qüestió migratòria com a punta de llança de la campanya electoral que s’aproxima. Els arguments són els mateixos que s’argumenten en el si dels Consells Europeus i que tan bon rèdit electoral els estan donant. La defensa de la sobirania nacional, el control sobre les fronteres o la preferència nacional són part essencial del seu discurs. La base per al rebuig del Pacte Global seria que estaria creant un precedent en el marc del dret internacionala què podrien veure’s lligats en el futur, així com la seva ingerència en la seva sobirania.

Malgrat que aquestes afirmacions no se sostenen sobre l’esborrany, 13 estats han manifestat el seu rebuig 13 estats han manifestat el seu rebuig(Bulgària, la República Txeca, Polònia, Eslovàquia, Croàcia, Àustria, Hongria, Estònia, els EUA, Israel, Austràlia, Xile i la República Dominicana) i quatre més s’han unit a última hora (Suïssa, Itàlia, Dinamarca i els Països Baixos). Aquestes posicions no s’han pres sense ruptures internes dins dels estats. El ministre eslovac d’Afers Exteriors, Miroslav Lajcak, president de l’Assemblea General de les Nacions Unides durant l’adopció del pacte, va arribar a anunciar la seva dimissió quan el Parlament del seu país va decidir no recolzar el document. Per la seva part, la Cambra Legislativa de Suïssa ha impedit al seu president assistir a la reunió de Marràqueix, malgrat haver sigut aquest país un dels impulsors del pacte. Al seu torn, el Govern belga s’ha trencat com a conseqüència d’aquesta qüestióGovern belga, perquè la coalició que el componia no ha assolit un acord.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

La majoria aclaparadora de països europeus en aquest grup està fent saltar les alarmes a Brussel·les. Les conseqüències d’aquesta situació, com ha avisat el comissari, tindran un fort impacte en la credibilitat europea de cara als acords que s’estan negociant entre la UE i els països africans. La renúncia a la multilateralitat en l’àmbit migratori impedirà l’obertura de noves vies de compromís i enviarà missatges confusos sobre la capacitat de la UE com a actor global.

Sembla que no hi ha cap dubte que la pressió imposada pelspartits de tall essencialista i sobiranista ha posat contra les cordes la resta de forces polítiques europees. El seguidisme que, des dels partits polítics socialdemòcrates, socialiberals o des d’alguns corrents de l’esquerra política tradicionals, s’està fent d’aquesta estratègia política, quan no, la seva imitació, només fa que aixecar núvols foscos sobre la futura composició del Parlament Europeu.