La solitud del presoner Torra

S’escampa el desconcert entre les bases independentistes. La república de Torra cada dia té menys a veure amb la que va somiar Muriel Casals. Joves encaputxats impedint exercir el dret a manifestació. Trols republicans a les xarxes escrivint al dictat dels interessos de les clavegueres de l’estat. Talls de carreteres i de carrers que impedeixen la lliure circulació de persones. La seva és una república buida de valors republicans. El cúmul d’errors del president vicari comença a ser insostenible. El seu irresponsable alè als CDR, una minoria exaltada dins de l’independentisme, i les seves al·lusions a la via eslovena que va assolir la independència amb 60 morts el deixen sense marge per a la política. A més de col·locar-lo en el tràngol d’impedir el trasllat dels presos perquè siguin jutjats a Madrid. És sabut que Torra no compte amb el recolzament en les seves aventures ni d’Oriol Junqueras ni de Jordi Sánchez, ni de bona part del PDECat, nid’Artur Mas  ni d’Òmnium ¿Qui recolza, doncs,Torra? La direcció de l’ANC –les bases ja no segueixen la majoria de les seves consignes–, la part de la direcció de la CUP partidària d’accelerar les contradiccions de l’autonomisme, aquests artefactes denominats CDR que cada dia fan més olor a instruments de la guerra bruta de l’estat, i alguns exaltats de les xarxes socials sovint amplificats pels bots o per l’inefable Josep Costa, vicepresident del Parlament. I poc més. Torra viu dels qui no volen enfrontar-se amb ell sigui per mantenir la cadira, per evitar que els trols els acusin de traïdors o simplement per respecte al sacrifici dels presos, especialment dels que estan en vaga de fam. Torra té pres a l’independentisme per explorar la via eslovena que no té a veure res amb la revolució dels somriures. El seu no és el resultat de desemmascarar un engany com tant els agrada dir als paladins de l’immobilisme sinó una usurpació en tota regla. L’Estat ha aconseguit el seu principal propòsit: ennuvolar el raciocini dels dirigents independentistes. I el resultat és un tipus com Torra. I no val dir que l’independentisme és intrínsecament violent perquè només fa falta mirar a França per recordar que aquest virus pot atacar a qualsevol ideologia en qualsevol moment. Fins i tot als estats com va passar a Eslovènia.