Paràmetre indefugible d'humanitat

La Carta de San Francisco, que va donar lloc al naixement de les Nacions Unides va servir de preàmbul a un document de compromís que va incloure els drets inherents a tots els éssers humans. Es tractava de la Declaració Universal dels Drets Humans (d’ara endavant DUDH), document on es van plasmar els valors universals i un ideal per a tots els pobles i nacions, que va servir per democratitzar la societat al considerar totes les persones amb la mateixa dignitat independentment de la seva raça, color, religió, sexe o origen social. En aquest sentit, la DUDH té la seva base històrica en la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà de la Revolució francesa de 1789.

La DUDH no ha sigut firmada pels Estats, sent no obstant vinculant per la categoria dels drets que defensa, si bé per assegurar el seu compliment, el seu text ha servit de base de dos convenis internacionals: el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals. Aquest marc forma el nucli dels drets fonamentals que podem trobar a les Constitucions d’un important nombre d’Estats com a prova d’uns principis universals que representen l’equitat i la justícia. A més, la DUDH representa la manifestació de la pau positiva, entesa com la conseqüència de l’absència de guerra, oferint en els seus 30 articles un elenc de drets personals, socials, culturals i econòmics que s’exigeixen des del dret natural. En aquest sentit, la societat civil ha de reclamar l’exercici dels drets continguts a la DUDH com una exigència derivada del llarg camí cap a la pau que va suposar el final de la segona guerra mundial. Estar en pau significa gaudir d’una vida digna i disfrutar d’una sèrie de privilegis que es troben reflectits dins d’aquest text universal. Viure en pau és no tenir por, viure amb llibertat i ser respectat sense tenir en compte les individualitats de cada persona.

No obstant, els aniversaris serveixen moltes vegades per fer balanç i la qüestió que ens hem de plantejar és saber si la DUDH ha aconseguit els seus objectius o si, al contrari, 70 anys després continua sense ser una realitat. En aquest sentit, podem optar per dues visions absolutament oposades. Una visió negativa que consideri un fracàs el balanç obtingut després de la constitució de les Nacions Unides com a òrgan garant, o una visió positiva que reconeix que els principis continguts del seu text són tan rellevants com ho van ser en el moment del seu naixement, el 1948.

La realitat és que els drets humans continguts a la DUDH són coneguts per tots els Estats, de tal manera que el seu incompliment no passa desapercebut, sent la seva violació denunciada per la comunitat internacional. Actualment, el respecte a la vida, a la no-discriminació, a la nacionalitat, a la tutela efectiva o a la llibertat en totes les seves formes no poden incomplir-se gratuïtament, ja que la societat civil actua com a garant del seu compliment.

En aquest sentit, ha sigut fonamental la presència de les xarxes socials i les actuacions dels moviments de ciutadans per donar veu a les injustícies que es produeixen a diferents parts del món. Avui dia és difícil que passin desapercebudes les discriminacions o les injustícies i que aquestes no generin una protesta que forci els Estats a respondre pels seus actes, bé sigui a través de rectificacions en les seves conductes o bé a través de disculpes o actes morals.

D’obligat compliment

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

El cert és que, 70 anys després, els drets humans són considerats universals i inherents a totes les persones, considerant-se d’obligat compliment, la qual cosa obliga els Estats a garantir i protegir el seu exercici sent la seva realització una responsabilitat dels governants davant els seus ciutadans. Així mateix són drets connectats entre ells, de tal manera que la privació o negació d’algun d’ells provocaria, en el moment actual, una reacció en cadena insostenible. Finalment, els drets humans són inviolables, la qual cosa vol dir que atacar-los és posar en perill les garanties essencials de la nostra condició humana.

Tot i que som conscients que encara queda camí per recórrer, el fet que la DUDH hagi perdurat en el temps ens demostra que som davant d’un compendi de principis universals amb valor etern que han d’inspirar qualsevol normativa desenvolupada pels Estats. Aquest aniversari no deixa de ser  una oportunitat de celebració que ens recordi que no hem de repetir errors passats i que respectar els drets humans és un compromís de tots plegats.