Per què Vox ens fa tant mal

Vinyeta 1. Fa un any i mig, una editorial molt gran va rebutjar la meva novel·la ‘Por qué el amor nos duele tanto’. La raó, entre d’altres, és que s’hi narrava l’abús sexual que patia una nena d’11 anys per part d’un adult i l’abús que va patir el cantant Chester Bennington als 13. Ell se suïcidaria anys després.

Massa fort, em deien.

Vinyeta 2. Paral·lelament, l’editorial comprava el llibre d’un 'youtuber' que la setmana passada s’asseia al banc dels acusats, precisament, per haver abusat d’una nena de 13 anys. No és l’única que l’assenyala. Moltes altres menors relataven la mateixa història o pareguda. Però no es van atrevir a anar més enllà. A aquesta edat tens por, penses que és culpa teva, que no et creuran. Sé el que se sent. Ho vaig escriure en el llibre. Ho sé perquè jo era aquella nena.

És aterridor que l’editorial firmés un contracte amb un adult que en aquells moments ja tenia dues denúncies per violència de gènere i diverses acusacions per abús sexual. És més aterridor que li posessin algú per ajudar-lo (ejem) a escriure el llibre. Un ‘mail’ filtrat, en què el 'youtuber' respon a un periodista, deixa molt clar que és impossible que algú que no sap posar una coma al seu lloc sigui capaç d’escriure un llibre sencer.

Però el més aterridor de tot és que una editorial presumptament conservadora no s’atrevís a publicar un llibre sobre abús sexual, però considerés adequat vendre un llibre destinat a menors d’edat escrit (ejem) per un adult que per Youtube deixava anar perles com aquesta: “S’estan queixant que pateixen i que estan oprimides i que només són vistes com un objecte, però no paren de pujar fotos nues per escalfar cigales”, “les maltractadores són elles”, “el 40% dels homes estan maltractats” i “tenim una llei que no defensa dones, només maltracta hombres”.

L’editorial probablement ni tan sols havia mirat els vídeos del 'youtuber'. Només havia vist que tenia 8 milions de seguidors. I que això significava una venda segura de llibres.

Vinyeta 3. Juanito Libritos, professor d’Història en un institut públic, es dedica a seguir per Instagram els seus antics alumnes i en troba nou que es declaren votants de Vox. Nou nois normals, de famílies de classe treballadora. Era la primera vegada que votarien. I votarien un partit que vol destruir la democràcia en què s’han criat.

Vinyeta 4. Em passen uns apunts de Psicobiologia. Apunts d’una Universitat Espanyola, privada, cara i de prestigi. Resumits del manual per una alumna que va aprovar l’any passat. Que van passant de ‘mail’ en ‘mail’ pels estudiants. Ni una coma al seu lloc. Faltes d’ortografia que fan mal als ulls: ‘inalar’ per ‘inhalar’, ‘trasqribir’ per ‘transcribir’, ‘sino’ per ‘si no’ i la típica confusió de ‘porque’, ‘por qué’ i ‘porqué’. Una confusió que... ¡atenció! cometen també els professors de la universitat, que ens proposen pràctiques amb enunciats en què es confonen els ‘sinos’ amb els ‘si nos’, i els ‘porques’ amb els ‘por qués’.

 I recordo al·lucinada aquells temps en què jo vaig entrar a la universitat. Temps en què un examen amb dues faltes d’ortografia, dues, quedava automàticament eliminat.

Vinyeta 5. El meu veí, a l’ascensor, intenta rebatre’m que Vox és feixista. Li dic que un partit que vol eliminar el Tribunal Constitucional és feixista per definició, perquè en el moment en què no tens separació de poders no tens democràcia, i si no tens democràcia el que tens és totalitarisme. És precisament després del feixisme i el nacionalsocialisme, quan s’assenta la idea, avui pràcticament indiscutida, que no hi pot haver estat democràtic sense Constitució.

El veí, evidentment, no em sap seguir, perquè no s’ha llegit el programa de Vox i no sap el que és el TC; de manera fa el que acostumen a fer en aquests casos els que no llegeixen: interromp, crida i insulta. Imita els tertulians que veu en la tele.

Sé que aquest article surt precisament un dia després que se celebri el dia d’una Constitució a la qual puc veure més o menys errors. Però sé que la necessito, com necessito un tribunal que la defensi. També sé que un poble ignorant és un poble fàcil d’enganyar. Un poble ignorant és instrument de la seva pròpia destrucció.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Vinyeta 6. Un petit raig d’esperança. El dia de la Constitució encara se celebra. I ‘Por qué el amor nos duele tanto’ va sortir a la llum en una editorial molt petita. Sense campanya de premsa ni una sola menció en mitjans, va per la seva quarta edició.