Continuïtat per la mínima a la CDU

La diferència de només unes desenes de vots que ha donat la victòria a Annegret Kramp-Karrenbauer (AKK)Annegret Kramp-Karrenbauer davant el molt conservador Friedrich Merz per succeir Angela Merkel al capdavant de la CDU remarca la divisió del partit i el mal quel’auge d’Alternativa per a Alemanya (AfD, extrema dreta) ha causat en la família democristiana. Quan el risc de fractura és tan gran com es desprèn de la votació dels delegats, resulta arriscat parlar de continuïtat i és bastant més versemblant esperard’AKK  la incorporació al seu programa d’algun delseslògans de Merz amb l’objectiu de la cohesió. Això inclou atendre l’exigència d’una part molt important de la militància del partit, molt crítica amb la gestió que va fer Merkel de la crisi migratòria el 2015, i endurir la relació amb els socialdemòcrates en el si de la gran coalició, tot i que això compliqui el funcionament del Govern.

Amb els vaticinis de les enquestes a la baixa i la proliferació de veus –la de Merz entre elles–que creuen que només la dretanització del partit pot contenir el creixement de l’AfD, és improbable que Kramp-Karrenbauer pugui emular la cancellera en la seva capacitat de resistència i evitar el gir conservador. En tot cas, la crida a la unitat feta per la nova presidenta inclou incorporar a l’orientació del partit parts substantives del programa de Merz, propostes pensades per contenir la progressió del vot ultra, una estratègia molt difosa a les files del conservadorisme europeu.