Anar al contingut

El conflicte català

GRAF9616. MADRID, 01/12/2018.- Imagen capturada de la cuenta oficial de Òmnium Cultural de Twitter de los siete dirigentes independentistas presos en la cárcel de Lledoners (Barcelona), (de izda. a dcha) Jordi Sànchez, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Joaquim Forn, Jordi Cuixart, Josep Rull y Raül Romeva. Los siete dirigentes han exhibido unidad en una fotografía realizada en el interior del centro penitenciario, mientras preparan acciones de protesta que, en algún caso, podrían incluir una huelga de hambre. EFE ***SÓLO USO EDITORIAL***

EFE

La imatge dels presos

Andreu Pujol Mas

La foto d'aquest cap de setmana a Lledoners segur que té un efecte tranquil·litzador per a bona part dels catalans, deixant de banda la continuïtat de la terrible injustícia que significa el seu empresonament

La imatge dels presos polítics catalans publicada recentment a la premsa –no de les preses, que són en un altre centre penitenciari– ens remet inevitablement a altres moments de la història de Catalunya. Paral·lelament, han tornat a circular fotografies del Govern de Catalunya empresonat després dels fets d’octubre del 1934, presentant la història d’aquest país com a cíclica i la repressió contra els nostres líders polítics com una tònica habitual en època contemporània.

No obstant, la comparació en aquest cas no és del tot encertada. La diferència entre llavors i ara és que els presos polítics d’avui estan a la presó per haver fomentat l’exercici democràtic, sense un bri de violència, impulsats per una reivindicació –la del dret a l’autodeterminació– que té el recolzament d’una àmplia majoria que va molt més enllà de l’independentisme militant. Acostumats a només llegir els seus textos des de fa un any, la imatge és potent perquè quan no hi ha imatge apareix la imaginació.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Quan Oriol Junqueras encara estava a Estremera vaig tenir l’oportunitat de poder visitar-lo. Abans d’entrar, el pensament divagava i fugaçment me’l presentava abatut en la solitud de la presó. Quin contrast amb l’home ferm i decidit que em vaig trobar darrere del vidre.

La foto d’aquest cap de setmana segur que té aquest efecte tranquil·litzador per a bona part dels catalans, deixant de banda la continuïtat de la terrible injustícia que significa el seu empresonament. Els presos polítics saben que defensen una causa justa i ho diuen i ho publiquen sempre que poden. Aquest convenciment es transmet en la instantània realitzada amb un fons de murs i finestres amb reixes. És també per aquest convenciment que Jordi Turull i Jordi Sànchez han anunciat l’inici d’una vaga de fam que, si es porta fins a les últimes conseqüències davant d’un interlocutor insensible, pot acabar de manera fatal i irreversible.