Por de la dissidència

Tu, calla!

El poder de la paraula serveix per a la defensa i l'atac, però és l'únic instrument per a l'entesa, per això fer callar veus no pot ser mai la solució a res

1
Es llegeix en minuts
Tu, calla!

Enmig del remolí de les polèmiques més absurdes i dels càstigs més cruels, és d’agrair el que han fet Laura Huerga, editora de Raig Verd, junt amb Blanca Busquets, a 'Tu, calla!', un assaig que aborda la criminalització de la llibertat d’expressió i manifestació al nostre país.

El llibre és alhora treball d’investigació per a la recopilació de casos, i recull de l’aparell teòric sobre el qual sustentar la denúncia dels abusos comesos. Les autores situen l’enduriment de la legislació que porta a l’aprovació de l’anomenada llei mordassa i de la reforma del Codi Penal, totes dues el 2015, en la por a la dissidència.  L’Estat, afirmen, s’ha sentit amenaçat pel qüestionament del poder per part de la ciutadania, particularment des dels moviments del 15M del 2011 i dels problemes de l’encaix territorial, denunciats des de Catalunya i el País Basc.

Seriós problema d’inseguretat jurídica

Notícies relacionades

Aquesta és la tesi del llibre, i endavant qui vulgui refutar-la, però l’efecte acumulatiu de casos i el canvi de la via penal a l’administrativa –que, contràriament al que podria pensar-se, empitjora la situació perquè elimina la presumpció d’innocència amb la crossa de la presumpció de veracitat per als cossos policials i la penalització econòmica que representen les sancions per als més desfavorits—desemboquen en un problema seriós d’inseguretat jurídica.

Crec que el pensament crític és una eina indispensable de l’aprenentatge, perquè sobretot serveix per fer-se preguntes. Costa de creure, si ho pensen bé, que es pugui perseguir i denunciar persones per coses que es diuen, a vegades amb més facilitat que per coses que es fan, i aquest és probablement un bon argument per una defensa tancada de la llibertat d’expressió. Hem de reflexionar sobre l’autocensura, sobre l’ofensa, sobre l’odi, sobre l’humor, també. El poder de la paraula és així, serveix tant per a la defensa com per a l’atac, per a construir i per a destruir, però és l’únic instrument possible per a l’entesa, per això fer callar veus no pot ser mai la solució a res.