La proposta d'una nova llei de l'esport

El pla estratègic de la UFEC

El canvi planteja que el conjunt de la política esportiva pública quedi en mans del sector privat, liderat per la mateixa UFEC i les federacions esportives

3
Es llegeix en minuts
undefined31747378 cornella 07 11 2015 el consell esportiu del baix llobregat p180904175419

undefined31747378 cornella 07 11 2015 el consell esportiu del baix llobregat p180904175419

El passat 11 de setembre, durant la Diada, vaig observar personalment com el president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC)Gerard Esteva, demanava a uns nois asseguts a terra que firmessin a favor de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que planteja la reforma de la llei de l’esport. Al preguntar-li per què havien de firmar, la resposta va ser que d’aquesta manera hi hauria més diners per a l’esport, més esport femení i es potenciarien les seleccions catalanes. Els joves no van dubtar ni un moment a firmar.

L’anècdota serveix per preguntar-se pel rigor informatiu en el moment de demanar el compromís firmat de la ciutadania per canviar la llei que regula l’esport català, ja que la resposta a la pregunta d’aquells joves té molts més matisos que les breus argumentacions donades.

Si analitzem el document que presenta la Unió de Federacions Esportives de Catalunya veiem que serien necessàries explicacions més concretes a la ciutadania quan se li demana el seu recolzament. En primer lloc, la justificació de la llei. ¿Per què és necessari canviar la llei actual? Segons la UFEC, per un motiu fonamental: canviar el model organitzatiu del sistema esportiu públic del nostre país.

I ¿quin és el canvi que proposa? Que el conjunt de la política esportiva pública quedi en mans del sector privat. Un sector privat esportiu liderat per la UFEC –la llei proposa el canvi de nom a Unió d’Esports de Catalunya (UEC)– i les federacions esportives, que tenen un paper molt important en l’esport, especialment en el de competició, però que són només una part del ric sistema esportiu català, un sistema polièdric que engloba actors i manifestacions molt diverses d’esport de lleure, esport escolar, activitat física saludable, activitat física en la naturalesa, fitnes...

Es vol desmuntar el funcionament d’un sistema basat, des de fa 40 anys, en un plantejament de servei públic

Seguint amb l’anàlisi de la proposta trobem aspectes que la majoria de persones no tenen temps d’analitzar abans d’estampar la seva firma. La principal és que la proposta vol deixar en mans de la UEC –es diu que serà representativa de tot el sector esportiu, però al document planteja que estarà formada per les entitats que representenl’esport federat– el funcionament de tot el sistema esportiu públic i privat i, especialment, el seu finançament.

El document atorga a l’UEC una sèrie de funcions públiques com la implantació i el desenvolupament de les polítiques esportives (art.3); el control de la formació de tècnics esportius en totes les modalitats i nivells, que actualment depenen del Departament d’Ensenyament, l’Escola Catalana de l’Esport i les universitats (art.9); la capacitat d’intervenir en el desenvolupament urbanístic de les ciutats al donar-li competències en l’elaboració del Pla Director d’Instal·lacions i Equipaments de Catalunya (art.30) i obligar les administracions locals i altres entitats a informar-la prèviament (art. 33).

A les competències anteriors n’hi afegirem algunes encara més rellevants. Una és que la proposta planteja l’obligació que tota persona practicant de qualsevol modalitat d’activitat física organitzada –no només la federativa– hagi de disposar, i conseqüentment pagar anualment, una llicència esportiva que alimentarà un Fons de foment de l’esport que el document atorga íntegrament a la UEC (art.63). Afegim a aquesta capacitat recaptatòria la funció de distribuir aquest fons econòmic, és a dir, atorgar les subvencions (art.9).

Intervenir en el procés de regulació

Notícies relacionades

Finalment, hi ha una altra funció pública que vol assumir la UEC que és manifestament molt qüestionable. Ens referim a la possibilitat d’intervenir i participar en el sistema d’inspecció esportiva d’equipaments, activitats i llicències. Sembla inadmissible plantejar que una entitat que pot tenir interessos en una part del sector esportiu pugui intervenir en el procés de regulació del conjunt del sector esportiu del nostre país.

En definitiva, i tornant a l’anècdota de l’inici de l’article, la resposta del president de la UFEC als joves perquè firmessin la petició hauria d’haver sigut més clara i sincera. Amb l’ILP es vol desmuntar el funcionament actual del sistema esportiu basat, des de fa 40 anys, en un plantejament de servei públic fonamentat en la cooperació entre l’Administració (Generalitat, diputacions, ajuntaments, patronats municipals d’esports...) i el sector esportiu (clubs, federacions, consells esportius...) i transformar-lo en un sistema de funcionament privat sota el control de la UEC. En resum, qui firma ha de saber que ho fa per un nou posicionament estratègic de la UFEC en el sistema esportiu i polític d’aquest país.

Temes:

Catalunya