La màquina de recriminar

Un tuit repel·lentíssim del director musical de l’Acadèmia d’‘OT’, el pianista Manu Guix, va produir dimecres la millor cadena de respostes que aquest periodista ha vist a internet. Guix retreia a Mónica Naranjo les seves declaracions sobre el programa (“és una conyàs”) jugant la carta feminista: “Dir que alguna cosa és un conyàs és masclisme @monicanaranjo! Jo ho he après tard, però ho he après. Pots dir que és un ‘tostón’ i quedes millor!'”

El tuitaire @Profeta_Baruc responia a Guix: “Miri, des del gremi de forners al qual represento li he de dir que si alguna cosa és pesada o una llauna dir que és un “tostón” és un insult. Som nosaltres els que fem el pa per aquests ‘tostones’ i és una falta de respecte; és preferible utilitzar l’expressió "donar la tabarra”, quedes millor”. Replicava a això @ffursua que “des de la Comunitat Foral de Tabarra també ens sentim també ofesos” i que “seria preferible l’expressió donar la murga”, al que @EldeMastodon va respondre que ell era aficionat a les ‘murgas’ i que seria millor l’expressió “donar la xapa”.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Els tuitaires es van esmenar la plana els uns als altres una bona estona. Els falsos ofesos es multiplicaven a mesura que es proposaven alternatives menys ofensives. Es va recriminar públicament l’ús d’“‘en menos que canta un gallo’” des del suposat gremi de pollastrers i grangers, el d’“obrir i tancar d’ulls” des del d’oftalmòlegs, el del verb “condemnem” des del gremi de presidiaris i així fins a l’infinit. Tampoc van faltar els que van tornar la moneda a Guix i el van qualificar de masclista per retreure a una dona que parli com ella vulgui ni els que recordaven que el director de l’Acadèmia no s’havia mostrat prou molest amb ‘mariconez’. El motiu, deien, podia ser la seva homofòbia.

La caricatura col·lectiva va posar de manifest que absurd que és atribuir etiquetes categòriques a qui utilitzi certes paraules i va produir un material digne de la secció de grans respostes de Quequé a 'La vida moderna'. O ens ofenem tots o l’ofès al riu.