Un Govern que governi

A l’article que vaig publicar a finals de maig, després de preguntar si hi havia prevista alguna data per començar a governar, considerava imprescindible «un Govern català que governi» i al setembre feia pública la meva constatació de la «nul·la acció efectiva de govern». Al maig, només havien transcorregut 10 dies des de la presa de possessió del president de la Generalitat, però feia més de cinc mesos de les eleccions autonòmiques del 21 de desembre del 2017; al setembre, ja feia quatre mesos que el Consell Executiu tenia competències plenes per abordar les necessitats més urgents de la ciutadania i per adoptar mesures destinades a satisfer-les o, com a mínim, pal·liar-les.

La consellera de Presidència, en una entrevista radiofònica recent, es queixava de la seva dificultat i la de la resta del Govern per informar la gent de l’activitat concreta i les mesures que adoptaven, però també reconeixia que no era només culpa dels mitjans de comunicació, sinó que també en tenien responsabilitat els membres de l’Executiu.

L’èmfasi posat en la continuïtat del procés, en el desenvolupament de la via judicial, en els debats dins dels partits independentistes sobre la tàctica a seguir: diàleg polític amb l’Estat, ampliació de l’espai secessionista, acció de govern o diàleg polític centrat en els presos i l’autodeterminació, mobilització permanent i via unilateral si no hi ha propostes acceptables de l’Estat al novembre. Tots aquests debats enfosquien, per no dir que anul·laven, qualsevol altra qüestió.

El malestar ciutadà, no obstant, ha anat creixent i aquest novembre està prevista una vaga dels metges de família, que denuncien les males condicions de la seva feina i la insuficiència salarial, entre altres qüestions. El sistema educatiu, per part de tots els seus protagonistes, també expressa la seva insatisfacció, per no parlar dels menors immigrants no acompanyats o de la resta de la població refugiada o migrant que no disfruta de l’acollida previsible.

No és el moment de fer la llista reivindicativa, però és molt greu que no hi hagi ni esborrany de Pressupostos, ni previsió de pactes per aprovar-los, i que tant ERC com el PDECat es neguin a facilitar l’aprovació dels Pressupostos de l’Estat, que incorporen millores per al conjunt de la ciutadania i un fort increment del finançament de Catalunya.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Per si fos poc, també ens consta que la desídia del Govern o la incapacitat o la negació de la realitat impedeixen que funcionin amb tots els requisits legals organismes públics tan importants com el Consell de Garanties Estatutàries, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, el Consell Nacional de la Cultura i les Arts, la Sindicatura de Comptes.

Per no parlar d’alguns dels 30 organismes que tenen tots o alguns dels seus membres amb el mandat caducat. Les baralles entre els socis del Govern respecte a la direcció de la televisió i la ràdio catalanes en poden ser una explicació, però mai una justificació. Anem a pitjor, ni governen ni deixen governar.