Anar al contingut

Violència contra les dones

El feminisme, la ultradreta i les fogueres

El feminisme, la ultradreta i les fogueres

Emma Riverola

Certs homes autoritaris no estan disposats a cedir el poder de control dels cossos sobre els quals han clavat el seu domini

Si algú creu que la filosofia és inútil per a la majoria dels mortals, que és cosa del passat, n’hi ha prou amb recuperar les imatges d’un carrer de São Paulo el 7 de novembre del 2017 per entendre que la filosofia no només és capaç de moure passions, sinó que és considerada l’enemic públic número u pels qui volen remuntar-nos al passat. “No a la ideologia de gènere”, resava una de les pancartes de la manifestació al Brasil. Un any després, l’ultradretà Jair Bolsonaro ha guanyat les eleccions. El motiu de la ira de carrer era una conferència de la filòsofa nord-americana Judith Butler, referent en els estudis de gènere i feminisme. L’acusaven de ser destructora de la família i dels valors tradicionals.

“No et violaria perquè no t’ho mereixes” és una de les tantes sortides de to del president electe del Brasil. L’home que odia les dones, els negres, els homosexuals, els indígenes, les víctimes de la dictadura... La seva candidatura va despertar la mobilització de dones més gran en la història del Brasil. #EleNão (Ell no) va ser el clamor de multituds als carrers de les principals ciutats del país. No va ser suficient, però ha deixat clar que la ultradreta té al davant el feminisme. I ho sap.

Bolsonaro, Salvini, Orbán i Trump
representen l’autoritarisme, el menyspreu a la llibertat, el retrocés dels drets i el masclisme més descarnat

Ho saben Bolsonaro i Matteo Salvini (Itàlia) i Víktor Orbán (Hongria), també Vladímir Putin, el tors nu més publicitat de la política, i Donald Trumpqui es vanagloria d’“agafar les dones pel cony”. Tots ells representen l’autoritarisme, el menyspreu a la llibertat, el retrocés dels drets i, per sobre de tot, el masclisme més descarnat, endinsat en la violència contra les dones i l’odi cap a qualsevol discurs que qüestioni la visió més tradicional i castrant de la identitat de gènere i l’orientació sexual. És una batalla oberta. I el reconeixement que ells fan del feminisme com a enemic a batre és el millor símptoma de la força del moviment.

L’Hongria d’Orbán ha declarat la guerra al pensament feminista i ha anunciat que els estudis de gènere quedaran exclosos de les universitats a partir del 2019. Analitzar la cultura, la història i el poder des de les lògiques del gènere resulta massa provocador per a un polític defensor de la família tradicional i un país que ha retirat el musical ‘Billy Elliot’ de l’òpera de Budapest per una campanya homòfoba.

La condemna a les Pussy Riot

Les feministes de Rússia han patit a la seva pròpia pell les urpades autoritàries. El 2012, dues components del grup de punk feminista Pussy Riot van ser condemnades a dos anys de presó. Una pena del tot desproporcionada pel seu delicte: interpretar una pregària punk a la catedral de Moscou. Volien expressar la seva desaprovació al recolzament de l’Església russa a Putin, “la política del qual ha pres una direcció autoritària i antifeminista”, va afirmar Nadezha Tolokonnikova al judici. La presó va passar, però no va poder amb elles. I continuen entossudides a recuperar amb l’activisme la força d’un feminisme que Putin ha provat d’emmordassar.

També les dones estan esquerdant el poder de Trump. Un feminisme transformador i de gran dinamisme, impulsat per la força del #MeToo, ha sigut definitiu perquè els demòcrates hagin recuperat el control de la Cambra de Representants en les eleccions del 6 de novembre. Més d’un centenar de dones han sigut elegides i la seva diversitat és la mostra que el feminisme aglutina molts altres col·lectius que lluiten per guanyar visibilitat i poder. Dones natives americanes, musulmanes, llatines, negres i lesbianes ara sí que tindran qui els representi als EUA... I serà difícil que Trump les agafi pel cony.

Vox i el feminisme

¿I a Espanya? ¿Què diu Vox sobre el feminisme? El seu programa electoral apunta idees com: “Derogació de la llei de violència de gènere, supressió d’organismes feministes radicals subvencionats, persecució efectiva de denúncies falses”. Se’n desprenen un perillós negacionisme de la violència masclista i una voluntat de persecució del feminisme. ¿Pensarà Santiago Abascal, el mascle alfa del partit, també prohibir el pensament com Orbán?

Aquests homes autoritaris no estan disposats a cedir el poder de control dels cossos. Aquests cossos que han sigut camps de batalla de tantes guerres, sobre els quals han clavat el seu domini. Sobre ells s’han aixecat per engrandir-se. Cossos no només de dona, sinó de tots aquells dels quals van dir que no eren aptes, que valien menys. Els que no s’ajustaven als models d’identitat i d’orientació sexual imposats; els de races humiliades: indis natius, negres... Ells, Bolsonaro, Orbán o Trump, saben que si la societat canvia la percepció dels cossos, si dignifiquem els rebutjats, haurem canviat la societat sencera.

En la manifestació del Brasil van cremar un ninot de bruixa amb el rostre de Judith Butler. L’‘última bruixa’ d’Europa va ser executada el 1782. Han passat més de tres segles de control dels nostres cossos. Potser som víctimes, però tenim la força de les supervivents, el pensament i la determinació. S’han acabat les fogueres.