Fora d'hores

Tots els anys, la gent de la universitat que organitza el festival Barcelona Pensa inclou en el programa una sessió maratoniana de xerrades sobre diferents conceptes i filòsofs. Comencen un dia a la tarda i acaben 24 hores o més després. Compten amb la llibreria on treballo per fer un dels actes de matinada: ja van dos anys seguits que els hem acollit entre les sis i les nou del matí; les dues vegades han acabat amb les existències de cafè i cap cadira ha quedat lliure.

És curiosa la volença de la gent per la conversa cultural fora d’hores. És motivador saber que quan un tema t’atrapa no hi ha rellotge que encerti en la mesura del temps que passa mentre es discuteix, i menys si és de nit. Es podria comparar aquest gust amb algunes altres coses, coses que sempre solen anar acompanyades per algun “producte” cultural: quantes vegades no ens haurem quedat a ballar fins que s’ha fet de dia, llegint fins a les tantes de la nit o mirant sèries o pel·lis fins que hem perdut la noció del temps. Disculpeu-me si ara sono cursi, però estic convençuda que això només ens passa o bé quan hi ha cultura o bé quan hi ha amor pel mig, coses, totes dues, a sobre, que no són excloents; coses, totes dues, que ves a saber si no seran la mateixa també.

L’emoció de la nit

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Té, a més, un aire de prohibit fer tot això de nit que li dona com més emoció. No sona igual l’escriptor Sebastià Portell (per dir un dels ponents que va passar ahir per la llibreria) anunciant una tarda que ha vingut a parlar de Maria Aurèlia Capmany que anunciant el mateix abans de les set del matí, quan a fora encara no hi ha llum. És a aquesta deshora quan, al dir ‘Capmany’, un ja pensa en una cosa complicada de viure i, alhora, intel·lectualment hiperexcitant. De nit, el pensament que val la pena es veu des d’un prisma diferent, igual que es balla diferent un ‘agarrao’ a les dues de la matinada que al migdia, a la plaça del poble, un dia de festa major.

Ha de perdurar això de les maratons filosòfiques, igual que han de perdurar les classes de filosofia a la universitat.