Més psicologia

Ara que el Govern socialista expulsarà les pseudoteràpies de la sanitatpseudoteràpies, ¿per què no obrir la porta a unamajor atenció psicològica? Esperes de fins a tres mesos entre visita i visita i, mentrestant, la pastilleta. Aquesta és la realitat de moltes persones amb trastorns mentals. O bé paguen de la seva butxaca la teràpia psicològica (fora de l’abast de molts) o bé han de conformar-se únicament amb la farmacologia. El més fàcil, el més car per a la sanitat, el més beneficiós per a les farmacèutiques i, per descomptat, no sempre el més apropiat per al pacient.  La sanitat espanyola té menys de cinc psicòlegs per cada 100.000 habitants. La mitjana de la Unió Europa és de 18 professionals i en alguns països com Suècia o Finlàndia ascendeix a 70.

La falta d’atenció psicològica no és aliena a l’ús de les pseudoteràpies. L’obligada recerca del remei psicològic fora de la sanitat pública deixa el pacient més exposat a l’aparador del mercat. I allà, els llums de neó de la xarlataneria brillen. La psicologia en la sanitat, i també en els serveis socials, a més de millorar el benestar de les persones i reduir la factura sanitària, té altres beneficis socials. Des d’intervenir en temes tan crucials com la violència masclista, les múltiples addiccions i el combat contra la marginació, fins a la reducció de les incapacitats laborals i els problemes que genera a treballadors i empreses.