Madrid, rases i trinxeres
GRA149 MADRID 09 07 2016 - El lider de Podemos Pablo Iglesias d y el cabeza de lista por Almeria en las pasadas elecciones Julio Rodriguez i a su llegada a la reunion del Consejo Ciudadano maximo organo de direccion del partido entre asambleas celebrada hoy en Madrid para analizar los resultados de las elecciones generales que les han llevado a perder un millon de votos La direccion de Podemos ha ratificado hoy la propuesta de Iglesias de incorporar como invitado permanente para asuntos de Defensa del Consejo Ciudadano al exjefe del Estado Mayor de la Defensa JEMAD Julio Rodriguez quien tampoco logro escano en el Congreso el pasado 26 de junio EFE Emilio Naranjo /
Madrid està aixecat en obres i resulta impossible creuar el centre, des de la Gran Via fins al carrer de Atocha, sense adonar-se del soroll de la maquinària. Fan falta plans per caminar per les voreres i adhesius per circular amb el cotxe. Excaven els carrers perquè busquen vots, malgrat que corren el risc de perdre’ls si s’allarguen les molèsties. Encara que fos així, l’alcaldessa Manuela Carmena va voler que es veiessin resultats del seu mandat als carrers, que és on els alcaldes demostren el seu pas pel comandament: amb bones rotondes. En el cas de Madrid, el consistori es va proposar que les obres deixessin veure que, més enllà del simbolisme, tenia un projecte real per a la ciutat, una idea. Era la bandera per a les eleccions a les quals Carmena no es volia presentar fins que va anunciar que s’hi presentaria. No es tractava de les obres, sinó d’una idea de ciutat aliena als interessos de partit. O això es pretenia.
En realitat, l’alcaldessa va mirar sempre de marcar distàncies amb Pablo Iglesias per més que tots dos es necessitessin. Es va convèncer per ser de nou candidata a canvi que pogués disposar de la gent que l’acompanyaria en les llistes i que no li passés com la primera vegada, quan va comparèixer envoltada de desconeguts que altres persones hi havien posat. La direcció de Podem al·lega que tots han de passar per unes de primàries, que ja ho diuen els estatuts, però obvia que havia dissenyat unes primàries al gust que deixaven poc per triar als afiliats. De la mateixa manera, ara pretenia imposar les seves condicions en les llistes.
Ho vesteixin com ho vesteixin, es digui Carmena o es digui Iglesias, la disputa consisteix a fixar les regles perquè després sembli que les ha fixat la militància. Una batalla pel poder de les de tota la vida quan falten pocs mesos per a les eleccions municipals. Podem fa poc temps que és al poder, però acumula tanta experiència com els més veterans en guerres caïnites, que no solen ser ideològiques, és clar. De vegades, com aquesta, amb prou feines poden dissimular que la pugna es produeix pel repartiment dels seients.
Notícies relacionadesEl repte torna a ser per a Iglesias, que va proclamar després de l’última batalla interna que no volia famílies ni corrents. Des d’aquella segona edició de l’assemblea de Vistalegre –“unitat, unitat”, clamaven les bases–, el secretari general va marxar sense contestació després de convertir Errejón en el seu candidat per a la Comunitat de Madrid. No obstant, li ha esclatat una crisi en el seu ajuntament més sensible a través d’un home de la seva confiança, l’ex-Jemad Julio Rodríguez, i el seu lloctinent Ramón Espinar. Crema Madrid en un context que no li és propici.
L’anticapitalista Teresa Rodríguez aspira a la Junta d’Andalusia amb una candidatura que omet el nom del partit mentre les enquestes per a les generals apunten a un estancament de Podem davant de l’auge del PSOE. Problemes per a la marca, que abans-d’ahir somiava amb el 'sorpasso'. Iglesias, que de vegades intenta posar-se el vestit de vicepresident, es troba la capital aixecada en rases. De moment, aparta els regidors 'díscols’ i deixa que els seus utilitzin el trepant, malgrat que les trinxeres més profundes després són les pitjors de reparar.
