Pressupostos per sortir de la precarietat

Dues de cada 10 persones estan sota el llindar de la pobresa, però ja fa uns quants anys que Catalunya i Espanya creixen per sobre de la mitjana de la UE. La desigualtat s’ha aprofundit amb el transvasament de rendes de la feina a les rendes del capital. S’han devaluat els salaris i s’ha fragmentant i desregulat la feina.

Els pressupostos haurien d’equilibrar el repartiment de la riquesa. En canvi, s’han perpetuat les retallades a Catalunya abusant de la pròrroga pressupostària: el 2013, el 2016 i el 2018.

Canvi de tendència de les polítiques econòmiques 

Des del sindicat, amb el conflicte i la negociació, treballem per canviar la tendència d’aquestes polítiques econòmiques. Hem aconseguit firmar amb les patronals un salari mínim de conveni de 14.000 euros, increments salarials per sobre del 2% i la limitació del’abús de la subcontractació o dels convenis d’empresa 'ad hoc'. També hem aconseguit acords rellevants amb les administracions: la renda garantida de ciutadania a Catalunya; l’SMI en l’àmbit de l’Estat, que ha obert la porta a la proposta d’increment fins a 900 euros; l’acord de la funció pública per recuperar els salaris, i les condicions delsserveis públics.

Tots aquests acords necessiten que els pressupostos habilitin les partides necessàries. A Espanya, PSOE i Units Podem han arribat a un acord que va insuficientment en la direcció que reivindica el moviment sindical. Però Espanya té un diferencial d’ingressos fiscals amb la UE de 7 punts del PIB, és a dir, de cada 100 euros, n’ingressa set menys que la mitjana de la UE. Aquest acord només incrementa en tres dècimes els ingressos fiscals, encara insuficients per fer les polítiques socials que necessitem; educació, sanitat, protecció social, vivenda, igualtat de gènere, infància... Per això considero que els Pressupostos Generals de l’Estat tenen marge de millora si es negocien i s’acorden amb totes les forces polítiques que es van unir en la moció de censura.

També necessitem els pressupostos de la Generalitat, que poden millorar els ingressos fiscals modificant els impostos de successions i donacions, el límit per dalt del’IRPF  i que han de reforçar les partides pel Pacte Nacional per a la Indústria, les partides en infraestructures(mobilitat, sostenibilitat...), el desenvolupament de la renda garantida de ciutadania en la línia dels acords basi del Reglament de la RGC, amb inversions en la millora de ràtios a les aules educatives, en la reducció de les llistes d’espera sanitàries, en la devolució deldeute salarial als i les treballadores públiques.

Mesures com aquestes donarien estabilitat a l’acció dels governs a Espanya i Catalunya, canviarien la dinàmica negativa del repartiment del creixement econòmic i facilitarien la seva consolidació, reforçant el consum intern quan creixen les incerteses econòmiques exteriors.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Les necessitats de la gent no poden esperar. El sindicat exigeix compromís per revertir les retallades, la precarietat, la pobresa. Entenem la complexa situació política que viu el país i considerem que la sortida ha de ser concertada, teixint consensos basats en els drets socials.

Estem en un nou temps i volem polítiques més justes.