Trump contra l'Iran

Donald Trump ha decidit redoblar el seu pols contra el règim teocràtic iranià restaurant les sancions sobre el país persa. La data triada no podria ser més simbòlica, perquè han entrat en vigor el mateix dia que se celebren les eleccions de mig mandat, que el president nord-americà ha presentat com un referèndum sobre la seva gestió.

Les sancions representen un atac contra la línia de flotació de l’economia iraniana, perquè no només afecten el sector energètic, sinó també el bancari i el comercial. Des que Trump va anunciar, al maig, la seva sortida del tractat nuclear entre l’Iran i el G-5+1, el real iranià ha perdut dues terceres parts del seu valor davant el dòlar i la inflació s’ha disparat fins al 50%. Les exportacions de petroli també han tingut una notable caiguda i han passat de 2,7 a 1,5 milions de barrils diaris.

La situació podria agreujar-se encara més en el cas que les sancions s’estenguin a tots els països, bancs o mitjancers que comerciïn amb l’Iran, tal com pretén l’Administració de Trump. De moment, la Xina i Rússia han assenyalat que no acceptaran aquest ultimàtum i la UE busca la fórmula per implantar un mecanisme que permeti a les seves empreses i als bancs mantenir els intercanvis amb l’Iran sense ser sancionats.

Durant la campanya electoral, Trump no es va cansar de repetir que l’acord nuclear amb l’Iran era "el pitjor que s’havia negociat mai". Al maig, el president va tornar a insistir que, "si no es fa res, el principal patrocinador mundial del terrorisme obtindrà d’aquí poc temps la més perillosa de les armes". Aquestes greus acusacions han sigut desmentides per l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica, encarregada de vetllar per l’aplicació de l’acord, que ha confirmat que les autoritats iranianes han complert els seus compromisos i han aturat l’enriquiment de l’urani. De fet, la resta dels integrants del G-5+1 continuen apostant per l’acord nuclear, perquè consideren que la seva ruptura provocaria una escalada nuclear en el conjunt del Pròxim Orient d’impredictibles conseqüències.

Notícies relacionades

Entra en vigor la nova tanda de sancions dels EUA a l'Iran

Illa, malgrat Sánchez

Sembla evident que les sancions de Trump no només pretenen frenar el programa nuclear, sinó també escanyar l’economia iraniana i provocar el col·lapse del règim islàmic. De fet, el secretari d’Estat Mike Pompeo ha plantejat a l’Iran una dotzena de condicions per aixecar les sancions, entre les quals hi ha interrompre el programa de míssils balístics, posar fi al seu suport a Hezbol·là i Hamas, desmantellar les milícies armades xiïtes a l’Iraq, deixar d’interferir al Iemen a través dels houthis o retirar totes les tropes iranianes de Síria.

Si bé és cert que el restabliment de les sancions danyarà l’economia, també s’ha de tenir en compte que el règim iranià ha donat, en el passat, sobrades mostres de la seva capacitat de resiliència superant les adversitats. Una vegada més, el seu objectiu immediat és trampejar el temporal i confiar que Trump no torni a revalidar el seu mandat presidencial d’aquí a dos anys.