Reestrenes veïnals

Preu, una oferta diferenciada i, sobretot, la il·lusió de ressuscitar l’ànima dels antics cines. No competeixen amb les cadenes multisales, no temen els canals de pagament comNetflix o HBO. Captiven amb la proximitat i són acollits amb un sentiment molt semblant a l’afecte. Dels 136 cines oberts a Catalunya, 47 formen part de cadenes multinacionals, uns 40 són finançats per les arques públiques i els restants exploren fórmules per perviure.

El voluntariat de Cinebaix a Sant Feliu de Llobregat i del Kursaal de Penelles (Lleida), el cooperativisme del Zumzeig o el dinamisme a les xarxes de La Calàndria al Masnou són alguns dels exemples d’aquesta voluntat veïnal entossudida a mantenir o ressuscitar aquests cines únics, irrepetibles, amb personalitat pròpia perquè formen part de la memòria del lloc. Tota una excepció a la trista dinàmica del mercat, que, en els últims anys, ha portat al tancament de sales emblemàtiques.  

Grans dosis de passió pel cine i compromís amb la vida social marquen els promotors dels nous/vells cines. Són iniciatives culturals, també socials, que malgrat els recursos escassos i els àmbits reduïts destil·len optimisme i originalitat. Les seves propostes obren camí perquè, sense menysprear els productes més comercials, busquen fórmules que resultin atractives sense caure en les cartelleres uniformes de la majoria de les sales. Idees noves per mantenir viva la màgia de la gran pantalla.