Editorial

Expectació davant de les eleccions als EUA

Del resultat dels comicis de dimarts vinent depèn el futur, en un sentit o un altre, de Trump

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp45723976 us president donald trump speaks to the press before boardin181102193547

zentauroepp45723976 us president donald trump speaks to the press before boardin181102193547 / MANDEL NGAN

En poques ocasions unes eleccions nord-americanes de meitat de mandat han despertat l’expectació i l’activisme polític com les que es desenvoluparan aquest dimarts. Amb un Congrés ara sota control del Partit Republicà, els comicis han de renovar 35 dels 100 escons del Senat i els 435 de la Cambra de Representants, a més d’elegir diversos governadors. El nom de Donald Trump no apareix a cap papereta, però del resultat depèn el futur, en un sentit o un altre, de l’actual president. Una victòria del Partit Demòcrata a la Cambra seria un obstacle insalvable a tots els seus projectes legislatius, que acaben sempre per beneficiar els més rics i perjudicar els més pobres utilitzant per a això el populisme de la pitjor espècie (si és que n’hi ha algun de la millor).

Però si això és important per a Trump, ho és encara més la possibilitat que l’esmentada victòria obri la porta a diverses investigacions sobre un president que barreja els negocis privats amb els assumptes públics, que ha mentit sobre l’origen de la seva fortuna i que ha posat els EUA en una complicada situació davant una Rússia adversària, entre moltes altres indignitats en algú que ocupa el màxim poder nord-americà. El Congrés faria el seu paper de contrapès al poder presidencial, que és el que pretenien els redactors de la Constitució d’aquell país. Això explica que Trump plantegi aquestes eleccions com un plebiscit sobre la seva persona i la seva obra, que s’hagi arremangat en aquesta campanya com si de la seva elecció a la Casa Blanca es tractés i que ho fes recorrent de manera malintencionada a un argument que ja li havia donat excel·lents resultats en el passat (també a altres mandataris), com és el de la immigració per mobilitzar les bases.

Normalment, en les eleccions de meitat de mandat la participació és molt inferior a les presidencials, i les urnes acostumen a castigar el partit de l’ocupant de la Casa Blanca. Això ha estat així des del 1882 amb dues estranyíssimes excepcions. En aquesta ocasió la mobilització de republicans i demòcrates és molt gran comparada amb el passat, i entre aquests últims hi destaca el paper sobretot dels joves, tradicionalment reticents quan es tracta d’acudir a les urnes, activats ara en defensa de les qüestions que afecten i preocupen tants i tants ciutadans nord-americans, com la sanitat.