Talegón, homeopatia, procés

Nits sense dormir, passejos en solitari pel carrer a les quatre de la matinada, esforços i marejos a l’aixecar-me de la tassa del lavabo. Símptomes de la confusió que em produeix la relació de Bea Talegón amb l’independentisme. Les explicacions fàcils dels seus tròleis (que ella va on li paguen, que està boja, etcètera) a mi no em convencen. Però, a la fi, vaig trobar l’explicació. Resulta que Bea Talegón creu en l’homeopatia.

El procés i l’homeopatia són la mateixa píndola en diferent flascó. La pseudomedicina t’assegura grans resultats amb herbetes innòcues diluïdes en aigua i el procés promet la independència de Catalunya amb petits moviments dissolts en immensos oceans de propaganda. Les dues superxeries enganyen. Totes dues són placebos. Totes dues estan refutades per les dades. I totes dues es fan més fortes precisament per aquests motius.

Notícies relacionades

Antonio Baños, Beatriz Talegón i Albano-Dante Fachín en el consell assessor de Lluís Llach

Naturgy: no tots els fons són iguals

Hi ha dos llibres que expliquen la connexió entre l’homeopatia i els moviments com el procés, especialment atractius per a una part una mica badoca de l’esquerra. José Mauricio Schwartz va escriure ‘La izquierda feng-shui’ (Ariel) i Félix Ovejero acaba de publicar ‘La deriva reaccionaria de la izquierda” (Página Indómita). Schwartz i Ovejero critiquen la permeabilitat d’una porció del progressisme cap a les diferents manifestacions del pensament màgic, basament de productes com l’‘homeopatinol’ i la ‘processina’.

Bé. El que acaba d’agermanar les dues creences és la seva capacitat per atrinxerar els creients quan un descregut els indica els seus errors, és a dir, la seva resistència als fets i a qualsevol refutació racional. Fins dimarts, Talegón no havia tuitejat res sobre l’homeopatia, però, quan es va anunciar que l’Estat hi posarà mà, es van obrir per a ella totes les portes de la consciència. Molts s’hi van embardissar, alguns amb explicacions i d’altres amb burles, però només van aconseguir que Talegón defensés les pindoletes de Mary Poppins amb més passió. Que és, al cap i a la fi, el que passa quan discuteixes amb algú que continua creient en la independència falsa que venen Mas, Torra i Puigdemont.