Apte per a tots els públics

Ni els contes per a ‘nens’ (obro cometes) de Mercè Rodoreda ni els contes 'infantils’ (torno a les cometes) d’Ana María Matute pressuposaven que el llenguatge s’havia de rebaixar, ni que els temes s’havien d’endolcir, ni que les històries s’havien d’aplanar. Les històries de 'Los niños tontos’ o d’‘Intermezzo per a infants' són cruels, fosques, misterioses o malvades.

'El noiet roger' de Rodoreda comença dient: "Jo voldria explicar-vos una història bonica. No sé si aquesta ho serà". Els finals d’aquests nens tristos i abandonats de Matute són d’una tendresa macabra, com ella acostuma. Avui dia no passarien el filtre de literatura infantil políticament correcta. En alguns d’ells no hi ha moral, o almenys no és gaire evident. No hi ha finals feliços i per descomptat no s’han afanyat a buscar paraules que els nens no hagin de buscar al diccionari.

Que són per a nens ho han decidit elles, i els nens s’hauran d’adaptar als boscos encantats o a les desgràcies familiars. No hi haurà lloc per a la compassió absurda o per a un excés de sobreprotecció literària. El món sencer els intenta evitar el dolor, i per això contrasta tant amb el fet que les dues autores decidissin que seran contes per a nens.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Sembla que haguem oblidat que els contes que més i millor coneixen les generacions de nens modernes, tenen els seus originals en els germans Grimm, i que la transformació que han sofert per popularitzar-se els ha convertit en una literatura buida, plena de missatges de bones conductes i educació exquisida. Els finals, sempre dolços. Les històries, emotives en la seva justa mesura.

Però les històries d’adults de Mercè Rodoreda i Ana María Matute són igual de profundes i punyents que les històries per a nens. Això les converteix en autores poc llegides en l’etapa infantil, perquè hem creat, amb la correcció, unes generacions poc acostumades a històries com les que elles van escriure per al públic infantil: no van voler, en cap moment, tractar-lo com un gènere menor. No és, per descomptat, apte per a tots els públics.