Anar al contingut

Anàlisi

Adeu al mite del 80%

DAVID CASTRO

Adeu al mite del 80%

Enric Hernàndez

La caiguda de Rajoy i la irrupció de Sánchez han desmuntat un altre tòpic: el del 'consens social' sobre el referèndum d'independència, que en realitat mai va existir

El sondeig del GESOP desmunta l’enèsim tòpic processista: el gran "consens social" a favor d’un referèndum d’autodeterminació vinculant per resoldre el conflicte català. Si alguna vegada va ser cert que aquest era el desig del 80% dels catalans –després comprovarem que no–, un any després de l’1-O, i vistos els seus efectes, ha ho deixat de ser. En realitat, només quatre de cada deu catalans advoquen per una consulta independentista.

Mentre la propaganda oficialista, amb nous i inopinats còmplices, planteja el debat en termes binaris –votar la independència, sí o no– , aquesta vegada el GESOP ha ofert als enquestats alternatives més conformes amb l’actual conjuntura política: el referèndum d’autodeterminació que reclama el Govern de Quim Torra, el d’autogovern que planteja el Govern de Pedro Sánchez o el rebuig de qualsevol votació d’aquestes característiques.

Davant aquesta disjuntiva, el 54% dels catalans s’oposen a una consulta sobre la independència: el 27,2%, perquè prefereixen que aquesta versi sobre l’autogovern; i un altre 26,5%, perquè no volen cap referèndum. El 12% dels que es declaren independentistes comparteixen aquest rebuig: la meitat, decebuts amb la marxa del procés; els restants, convençuts que els resultats de l’1-O són suficients per aconseguir escindir-se d’Espanya.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Davant els exaltats que tant als carrers com en les institucions presumeixen de disfreutar des d’aleshores del "mandat democràtic" per fundar la república catalana, gairebé el 70% dels catalans  neguen la legitimitat d’aquella votació. Tesi compartida, significativament, per la majoria dels votants d’ERC  i pel 42% dels de Junts per Catalunya.

I és que la política del blanc o negre, l’abolició dels grisos que ha caracteritzat el relat sobiranista, no dona més de si. Així ho testifica el fet que els partidaris de millorar l’autogovern superin en més de 20 punts als qui aposten per perseguir la independència. I que, sobtadament, la via autonomista sedueixi un terç dels votants d’Oriol Junqueras i a un de cada quatre electors de Carles Puigdemont.

¿Com és possible que s’hagi desplomat el suport social al referèndum independentista, passant del 80% de la població a pràcticament la meitat? La resposta és senzilla: perquè mai va tenir tant recolzament com interessadament van pregonar els portaveus habituals.   

El 'no a tot’ de Rajoy

Després de la Diada independentista del 2012, la fractura social que s’aguaitava va portar no pocs detractors de la secessió, i gairebé tots els indecisos, a abraçar el referèndum com la millor opció per evitar mals majors. Entre l’atractiu (tot i que esbiaixat) lema 'votar és democràcia' i el 'no a tot’ de Mariano Rajoy, l’elecció era senzilla. Tant com a enganyosa. 

La caiguda de Rajoy i la disposició de Sánchez al diàleg amb Catalunya, juntament amb l’embafament amb un procés sobiranista pesat i extenuant, han posat les coses al seu lloc. Tot i que això no imepdirà que alguns segueixin aferrats a aquest 80% de sobiranistes que ni existeix ara ni va existir mai.