Anàlisi

Adeu al mite del 80%

La caiguda de Rajoy i la irrupció de Sánchez han desmuntat un altre tòpic: el del 'consens social' sobre el referèndum d'independència, que en realitat mai va existir

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp44229614 madrid  09 07 2018  politica reunion este mediod a en el pal181029175527

zentauroepp44229614 madrid 09 07 2018 politica reunion este mediod a en el pal181029175527 / DAVID CASTRO

El sondeig del GESOP GESOPdesmunta l’enèsim tòpic processista: el gran "consens social" a favor d’un referèndum d’autodeterminació vinculant per resoldre el conflicte català. Si alguna vegada va ser cert que aquest era el desig del 80% dels catalans –després comprovarem que no–, un any després de l’1-O, i vistos els seus efectes, ha ho deixat de ser. En realitat, només quatre de cada deu catalans advoquen per una consulta independentista.

Mentre la propaganda oficialista, amb nous i inopinats còmplices, planteja el debat en termes binaris –votar la independència, sí o no– , aquesta vegada el GESOP ha ofert als enquestats alternatives més conformes amb l’actual conjuntura política: el referèndum d’autodeterminació que reclama el Govern de Quim TorraQuim Torra, el d’autogovern que planteja el Govern de Pedro SánchezPedro Sánchez o el rebuig de qualsevol votació d’aquestes característiques.

Davant aquesta disjuntiva, el 54% dels catalans s’oposen a una consulta sobre la independència: el 27,2%, perquè prefereixen que aquesta versi sobre l’autogovern; i un altre 26,5%, perquè no volen cap referèndum. El 12% dels que es declaren independentistes comparteixen aquest rebuig: la meitat, decebuts amb la marxa del procés; els restants, convençuts que els resultats de l’1-O són suficients per aconseguir escindir-se d’Espanya.

Davant els exaltats que tant als carrers com en les institucions presumeixen de disfreutar des d’aleshores del "mandat democràtic" per fundar la república catalana, gairebé el 70% dels catalans  neguen la legitimitat d’aquella votació. Tesi compartida, significativament, per la majoria dels votantsd’ERC  i pel 42% dels de Junts per Catalunya.

I és que la política del blanc o negre, l’abolició dels grisos que ha caracteritzat el relat sobiranista, no dona més de si. Així ho testifica el fet que els partidaris de millorar l’autogovern superin en més de 20 punts als qui aposten per perseguir la independència. I que, sobtadament, la via autonomista sedueixi un terç dels votants d’Oriol Junqueras i a un de cada quatre electors de Carles Puigdemont.

¿Com és possible que s’hagi desplomat el suport social al referèndum independentista, passant del 80% de la població a pràcticament la meitat? La resposta és senzilla: perquè mai va tenir tant recolzament com interessadament van pregonar els portaveus habituals.   

El 'no a tot’ de Rajoy

Notícies relacionades

Després de la Diada independentista del 2012, la fractura social que s’aguaitava va portar no pocs detractors de la secessió, i gairebé tots els indecisos, a abraçar el referèndum com la millor opció per evitar mals majors. Entre l’atractiu (tot i que esbiaixat) lema 'votar és democràcia' i el 'no a tot’ de Mariano Rajoy, l’elecció era senzilla. Tant com a enganyosa. 

La caiguda de Rajoy i la disposició de Sánchez al diàleg amb Catalunya, juntament amb l’embafament amb un procés sobiranista pesat i extenuant, han posat les coses al seu lloc. Tot i que això no imepdirà que alguns segueixin aferrats a aquest 80% de sobiranistes que ni existeix ara ni va existir mai.