La reputació del Suprem
El president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, ha comès un greu error en la gestió de la sentència sobre l'impost de les hipoteques que llastarà la reputació de l'alt tribunal
lesmes /
El president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, ha comès un greu error en la gestió de la sentència sobre l’impost de les hipoteques que llastarà la reputació de l’alt tribunal. Les trucades que va realitzar el president de la Sala Tercera, Luis María Díez-Picazo, s’han interpretat, i amb raó, com un intent de modificar la decisió judicial suposadament per hipotètiques pressions rebudes de la banca i del Govern.
La seva posterior confessió pública i petició de perdó, una fet sense precedents en una institució d’aquesta mena, han generat en els jutges una xafogor insuportable que recorre els passadissos de l’Alt Tribunal i que va prenent forma de rebel·lió silenciosa. La funció del president del Suprem, com explica aquest diari, és governativa i en cap cas li confereix la capacitat d’interferir de cap manera en una decisió jurisdiccional.
La sentència que va fixar que els impostos dels actes jurídics documentals de les hipoteques els han de pagar la banca i no els clients no pot modificar-se en els tres casos concrets jutjats, en contra de la impressió que s’ha generat després de la convocatòria del ple extraordinari del dia 5 de novembre.
Notícies relacionadesEl que passarà aquell dia, és que l’Alt Tribunal decidirà sobre la jurisprudència, és a dir, sobre si aquestes sentències es poden aplicar d’igual manera a altres casos passats o futurs i amb quin límit temporal de temps. La decisió tindrà fortes repercussions sobre la banca i la seva solvència, però és una cosa que ha de decidir la justícia de forma independent.
I a la llum de com ha sigut l’actuació de Lesmes, és lògic que la ciutadania es pregunti si el Suprem actua diferent quan la sentència afecta a un lobi amb gran capacitat de pressió, com la banca, o un ciutadà particular. L’alt tribunal no només ha de ser impermeable a les pressions, també ho ha de semblar. Si no, no hi haurà diferència entre una república bananera i una democràcia amb separació de poders.
