Roba molla

Els dies de pluja, el director d’Arrels Fundació, Ferran Busquets, escriu sempre el mateix tuit: "Imagina que t’haguessis mullat durant la nit i no tinguessis on assecar-te o canviar-te de roba". És una manera de demostrar que viure al carrer sempre és dur, però en dies plujosos, més. Portar la roba molla és desagradable, els pantalons que s’enganxen a les cames, les sabates xopes, el fred que cala la pell. I quines ganes d’arribar a casa i posar-se mitjons i roba seca i notar com, a poc a poc, el cos va recuperant la temperatura. Dormir al carrer i estar amb aquesta anguniosa humitat ha de ser terrible.

Els experts ja auguren una clima cada vegada més extrem. També la pluja serà diferent. Menys xàfecs però més intensos. El que ha passat aquest mes d’octubre serà cada vegada més habitual: els morts per temporals no seran notícies que arribaran de l’altra punta del món. El canvi climàtic ja es nota i per això cal pensar com prevenir-lo, però també com afrontar-lo. Si hi adaptem col·lectors i infraestructures, com no hem d’adaptar-hi els ajuts socials, especialment per als que pateixen el clima de forma directa, perquè no tenen on refugiar-se.

Ara l’únic dispositiu municipal que s’activa pensant en el temps i en els sensesostre és l’operació Fred. Quan el termòmetre baixa dels zero graus, els serveis d’Emergències Socials surten a buscar i oferir refugi a les prop de 1.000 persones que dormen als carrers de Barcelona. Aquest estiu, amb 23 morts a Catalunya per l’onada de caloramb 23 morts a Catalunya , ja es va veure necessària una operació Calor, i les tempestes de les últimes setmanes ja fan pensar en una operació Pluja. ¿Per què no dissenyar un paraigua social que impliqui obrir centres o habilitar llocs amb roba seca quan les previsions indiquin xàfecs?

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

I no només això. A Barcelona veiem la pluja com una anècdota, ens enfadem i ens burlem perquè la ciutat es col·lapsa amb "quatre gotes". Volem fer vida normal i trobem una exageració les actituds massa prudents. Però el que ha passat aquests dies ens obliga a canviar la perspectiva i també els nostres hàbits: flexibilitzar horaris escolars, oblidar-nos del cotxe i fer més cas de la informació que les autoritats i els mitjans de comunicació hauríem de donar millor. Potser així, es poden evitar danys i col·lapses monumentals, evitar danys i col·lapsesmonumentals,perquè tothom vol arribar puntual i, al final, tothom arriba tard.

Prendre decisions

Canvis que també poden evitar conseqüències més greus, com explica Marc Berenguer, investigador del Centre de Recerca Aplicada a Hidrometeorologia de la UPC. El 2014 hi va haver grans inundacions a Gènova, molts dels afectats eren pares que, malgrat els torrents desbordats, van creuar la ciutat per anar a recollir els seus fills a les escoles. Si la informació i la previsió hagués sigut bona i els centres escolars s’haguessin mantingut oberts fins que el perill hagués passat, tot hauria sigut més fàcil. No fa falta esperar que plogui molt més per prendre decisions. Cal fer-ho per evitar situacions dramàtiques, però també perquè ningú hagi d’estar amb l’anguniosa sensació de la roba molla més temps del que seria desitjable.