Necessito ser un escriptor genial

Quina llàstima que Montserrat Caballé, quan li ha tocat morir, s’hagi perdut la seva veu. Hi ha riqueses transmissibles i altres que se les emporta la mort.

Jo no he tingut cap relació amb la cantant, però no he oblidat un fet determinat. Jo estudiava Dret a la universitat, i quan sortia al pati per passar d’una assignatura a una altra, més d’una vegada vaig veure un fet singular.

Més amunt del pati que teníem els estudiants hi havia un espai familiar per als empleats de la universitat. Allà dalt, de vegades, jo sentia cantar una noia un fragment d’una peça clàssica.

Temps després, ja allunyat de la universitat, vaig descobrir l’existència d’una gran cantant que es deia Montserrat Caballé. Quines coses té la vida. Sovint he pensat que la cantant famosa havia sigut la noia de la universitat.

Jo admiro els cantants i les cantants, i en la meva admiració hi ha un punt d’enveja. M’hauria agradat ser un bon cantant, però vaig haver de conformar-me amb la modèstia de la Nova Cançó.

Feia unes lletres, unes músiques discretes, i unes interpretacions discretes. I la discreció no sol ser una característica de genis. Els genis són innovadors, els mou una irresistible empenta creativa. I, sovint, s’arrisquen a la incomprensió.

El geni, en llatí 'genius', és una divinitat i, segons els antics llatins, vetlla per cada persona. Des de fa cert temps s’ha fet molt popular entre nosaltres la paraula ‘genial’. És una novel·la genial, és un acudit genial, el futbolista ha fet un gol genial...

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Sembla que els humans ens llicenciem cada vegada més per la genialitat, com a accepció aprovada de la clàssica i raonable descripció de molt bo, innovador, sorprenent, notable... És evident, tendim a l’exaltació.

"Tasta aquest vi, és genial". Si seguim per aquest camí la qualitat serà substituïda per la genialitat. Ja m’ho veig venir: els que no som genials aviat no serem ningú.