Més delictes a Barcelona

Entre el gener i l’agost d’aquest any, els delictes comesos a Barcelona han augmentat el 19%, en especial els furts, que representen el 59% del total. Tot i així, per corroborar la idea d’una delinqüència a l’alça i més enllà de les dades concretes, ens hem de fixar en un altre índex, el de l’enquesta de victimització que ha fet pública l’Ajuntament. En aquest paràmetre es computa el nombre de persones que han sigut víctimes com a mínim d’un delicte, encara que no hagi sigut denunciat com a tal. L’índex global és del 25,6%, una xifra només superada en els anys 80 del segle passat, però el percentatge augmenta notablement al districte de Ciutat Vella, on ascendeix fins al 36,6%, el 43% més que l’any anterior. Si ens atenim al gràfic de localització dels fets de victimització o dels delictes consumats, l’evidència s’imposa. És en aquesta zona de la capital (els barris per sota de la plaça de Catalunya) on la consciència de violència al carrer és, de bon tros, més elevada. Tot i així, la mateixa enquesta certifica que la percepció de seguretat augmenta lleument a tota la ciutat.

És en aquest sentit que sembla anar la política del Departament d’Interior, que, d’acord amb l’Ajuntament, i ja que no està en condicions d’augmentar la dotació policial, pretén «reorganitzar els efectius disponibles» a través d’un desplegament per les zones més conflictives, segons les necessitats. Haurà de comprovar-se fins a quin punt és efectiva una mesura dissuasiva (més visibilitat, però amb idèntic nombre d’agents) en un moment en què la impressió del ciutadà assenyala a un repunt de la criminalitat.