Aquesta ètica...

Aquesta ètica llunyana. Això que ens permet discernir sense cap mena de dubte i de forma immediata el bé i el mal. La que ens impulsa a clamar contra els que assassinen, agredeixen i humilien a milions de persones, els que permeten que la fam retalli el futur de tantes persones, els que utilitzen la violació com a arma de guerra, els que s’enriqueixen amb el tràfic de persones, també de nens. Aquesta ètica que ens impulsa a exclamar-nos pel brutal assassinat en un consolat de Turquia d’un periodista saudita opositor al règim. També a indignar-nos per aquestes bombes que cauen del cel del Iemen amb l’etiqueta 'made in Spain' via Aràbia Saudita. 'made in Spain'

Els problemes arriben quan aquesta ètica interpel·la els nostres propis interessos. Quan es posa en un plat de la balança les 6.000 persones que esperen treballar en la construcció de cinc corbetes per a l’Aràbia Saudita i, a l’altre plat, les víctimes innocents del Iemen. Quan obres el teu armari i potser no hi trobes ni una sola peça que hagi sigut fabricada en condicions laborals dignes. Satisfem les nostres necessitats provocant sofriment aliè. I és tan aliè, tan distant, que fins i tot ens costa delatar les nostres contradiccions. El problema va molt més enllà de debatre sobre els tractes comercials amb l’Aràbia Saudita, que s’ha de fer. Va d’acostar l’economia a l’ètica. En aquesta distància se’ns en va la igualtat, el benestar, la cohesió social i fins i tot els valors democràtics.