Finestra de socors
La vellesa dels animals
¿Com trobar l'equilibri entre el que estem disposats a invertir en les nostres mascotes i el que neguem als nostres conveïns necessitats?
rjulve18485413 ideas perro y gato amigos180710163052
Spock té atacs d’epilèpsia cada vegada més freqüents. Mingus té incontinència ideixa la seva reguera per tota la casa. Ginger miola a hores intempestives, el seu rellotge intern s’ha descompassat. A Thor cada vegada li costa més esforç sortir al carrer, les seves articulacions li demanen estar ajagut i el seu cabell és ple de calbes. Sherlock té asma i cal posar-li un inhalador,com si sotmetre un gata aquest costum fos senzill. Són els nostres animals grans. Assistir a la seva vellesa és una cosa que no calculàvem quan van arribar a casa cadellets.
Penso en ells quan llegeixo la notícia delprojecte de llei sobre la mort digna. Voldria saber si existeixen normes similars per prendre decisions sobre els nostres animals domèstics en la seva vellesa. Serien necessàries, ja que cada vegada hi ha més tractaments mèdics disponibles per a gossos i gats ancians. Els veterinaris expenen receptes per pal·liar les seves síndromes i malalties cròniques. Des de quimioteràpia a cirurgia, passant per l’homeopatia veterinària, són moltes les possibilitats. No ho cobreix cap Seguretat Social, els costos es poden disparar i l’amo se sent terriblement malament si no fa sacrificis per pagar-los. Potser calla el dilema moral que se li planteja en el seu fur intern: ¿és adequat gastartants diners en allargar la vida d’un animal quan hi ha tantes persones en la nostra societat que no es poden permetre, per exemple, un tractament dental? ¿I fins quan és raonable allargar?
És un tema tabú difícil de parlar en públic. Segurament al camp aquests dilemes no sorgeixen. Els animals i les persones tenen clars els seus llocs. Una vaca és valuosa per a la família i es gasta el que faci falta perquè es curi, la interdependència és mútua. Peròa les ciutats modernes, tot es distorsiona. Estem sols i els animals ens donen l’afecte que no rebem de les persones. Els volem, ens vam comprometre amb ells al portar-los a casa,ens dol pensar el dia que faltin. Però, ¿com trobar l’equilibri entre el que estem disposats a invertir-hi i el que neguem als nostres conveïns necessitats?
