Mereixem més

Vagin per endavant dues qüestions que haurien de quedar clares. Primera qüestió. Tots cometem molts errors, segurament alguns cada dia, i hem d’assumir que un percentatge significatiu de les nostres decisions no seran correctes i, per tant, hem de ser prou honestos i humils com per reconèixer i corregir allò que creguem que hauríem d’haver fet d’una altra manera. Sense jutjar els errors dels altres, o almenys això ens diuen.

Segona qüestió. El canvi en la sentència del Tribunal Suprem (TS) sobre l’impost de les hipoteques no és una decisió còmoda per a la institució i els seus magistrats i, naturalment, han de tenir raons de pes que justifiquin aquest canvi d’opinió. Presumim, per tant, la seva fal·libilitat i honestedat.

No obstant, aquest canvi en la decisió té efectes molt importants que hem de valorar perquè tots entenguem i assumim aquest canvi com la millor opció. Segurament hauríem de tractar la ciutadania de manera intel·ligent, oferint-li explicacions, certeses, la seguretat jurídica que ha de caracteritzar qualsevol estructura política i social desenvolupada i, sobretot, evitar llançar missatges que puguin provocar conseqüències negatives en el futur. Ens explicarem. Per tant, el TS hauria de detallar clarament quins han sigut els arguments que el van portar a consolidar la primera decisió i les raons que han motivat el gir radical en menys de 24 hores. el gir radical

Informació insuficient

Segurament hi ha motius de pes, que no haurien de ser del tipus “és que hem rebut pressions”, “és que ens hem adonat que l’impacte és molt elevat” (¿no ho sabíem dijous?) o “és que no ho havíem calculat bé” (inconcebible). En qualsevol cas, la informació que s’ha publicat en la premsa en relació amb l’“enorme repercussió econòmica i social” pot semblar insuficient. La ciutadania mereix, i pot entendre, qualsevol argument que se li vulgui explicar de manera adequada. I les institucions tenen el deure de fer-ho.

En segon lloc, aquesta decisió pot suggerir o obrir una via per afavorir la idea que les pressions i les queixes davant de qualsevol decisió judicial poden canviar el signe de les sentències. No m’agrada, em queixaré, fem el màxim soroll possible, que després et fan cas i li donen la raó al que més pressiona.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Naturalment, aquesta és una situació que, de manera implícita o explícita, s’ha produït últimament amb massa freqüència i sobre la qual podríem pensar sense dificultat en alguns exemples recents i en temes controvertits que ara mateix estan pendents de la decisió d’instàncies judicials.

¿Ens estan animant a pressionar per imposar les nostres opinions? ¿Ens estan mostrant el camí perquè entenguem que fer ‘lobby’ és l’única manera de guanyar? Que els poders institucionals que han de garantir la seguretat i l’estabilitat apareguin com instruments volàtils va directament en contra de la nostra estructura institucional i també pot tenir efectes profunds sobre la nostra credibilitat econòmica i social.