Suspens en abandonament escolar

L’informe Monitor d’Educació i Formació del 2018, promogut per la Comissió Europea, té en el cas espanyol un cert aire de clarobscur. Entre els dèficits d’educació detectats continua destacant l’índex d’abandonament escolar, que és lluny de l’objectiu comunitari fixat per al 2020 (10%) i se situa entorn del 18%, molt per sobre de la mitjana europea, amb l’excepció que és més elevat entre els nois (22%) que entre les noies (15%). Un altre factor que parla de la precarietat de l’educació és la continuïtat de les desigualtats entre regions i l’índex d’ocupació una vegada acabats els estudis. Tres anys després de la graduació, un 28% dels estudiants espanyols encara no han trobat feina, per sota de la previsió europea del 20%. A més, convindria calibrar, en una societat de feines precàries, fins a quin punt exerceixen la professió per a la qual han sigut preparats, no només des de la perspectiva universitària, sinó també des de l’accés a l’ocupació a través d’una formació professional que reclama canvis urgents.

En el plat optimista de la balança, convé incidir en l’índex de joves amb estudis universitaris, amb una mitjana del 41%, per sobre de l’objectiu, i també en la taxa d’escolarització dels alumnes d’educació infantil fins a arribar a primària. Mentre a la Unió Europea descendeix l’abandonament i augmenta la despesa pública en ensenyament, a Espanya el pressupost es manté estable, però per sota del nivell continental. Sense arribar a ser dades alarmants en el conjunt, són un nou toc d’atenció per al món educatiu, necessitat d’una política de consens polític i d’empenta econòmica.