La gran mentida de la menopausa

Ahir vaig veure la pel·lícula ‘Ola de crímenes’. En una escena, una dona, quan vol insultar-ne una altra, li diu “menopàusica”. En fi, si Maribel Verdú és menopàusica jo també vull ser-ho.

És increïble la mala premsa que tenim les menopàusiques. En tenen prou amb teclejar la paraula “menopausa” a Google i veure el que apareix: ¡Combat la menopausa!

Pel que sembla, la menopausa és una cosa molt dolenta, molt dolenta, que cal combatre.

En fi, revisarem els símptomes de la menopausa segons Sant Google:

–Acaloraments o suors nocturnes:  Alguna vegada pot ser que m’hagi passat, però tenint en compte que des del maig estem a Madrid a 40º, no crec que me n’hagués assabentat.

–Augment de pes: és clar que m’he engreixat des dels 45, però també s’ha engreixat el meu ex, i ell no és menopàusic.

–Dificultats en el son: dormo com un bebè.

–Mals de cap: no.

–Canvis als cabells: passin-se pel meu perfil d’Instagram, tinc una cabellera que semblo el Rei Lleó (si alguna marca de cosmètics vol fer de mi ‘La Influencer Menopàusica’, estic oberta a suggerències).

–Depressió: estava deprimida quan estava casada, i llavors tenia la regla.

–Pèrdua de memòria i concentració: l’any passat em vaig treure sis assignatures d’una carrera complicada (Psicologia) compaginant-ho amb dos treballs i allò de cuidar jo sola una nena adolescent i dues gosses.

No sé si recorden aquella època en què es recomanava el consum de soja durant la menopausa perquè s’havia comprovat que les dones asiàtiques, la dieta de les quals inclou la soja com un dels seus principals ingredients, no patien cap d’aquests símptomes en la maduresa. Actualment se sap que no hi ha cap evidència científica per afirmar que el consum de soja i els seus derivats alleuja els símptomes de la menopausa.

¿Què és el que havia passat? La dada era real. Les dones asiàtiques no mostren aquests símptomes. Les americanes, sí. Però l’atribució era falsa. La raó no era la soja, sinó l’estil de vida. Les dones asiàtiques viuen en cultures col·lectivistes. En general, es relacionen amb altres grups de dones, mantenen relacions amb la seva família d’origen i cuiden els seus pares. No acostumen a estar soles.

Les dones nord-americanes, com vostès hauran vist en sèries i pel·lícules, es veuen obligades en la majoria de les ocasions a triar entre tenir fills i tenir carrera professional, en un país on amb prou feines hi ha guarderies, on el servei domèstic és un luxe que molt poques poden permetre’s i on no s’estila que els avis cuidin els nets. Els recomano encaridament que mirin la pel·lícula ‘Tully’ per entendre aquesta situació. Els joves americans, al contrari dels espanyols, solen deixar la casa als 18 anys, bé per anar a la universitat, bé perquè es posen a treballar.

En una cultura individualista, en la qual el contacte amb les famílies d’origen se circumscriu, a tot estirar, a Nadal i Acció de Gràcies, quan els fills se’n van, aquestes dones, que els han dedicat tota la seva vida, entren en una depressió profunda. S’engreixen perquè mengen per pal·liar l’ansietat. S’engreixen perquè ja no han de fer llits, posar rentadores, passar aspiradors (netejar cases de dos pisos com solen ser les nord-americanes, és una feina a temps complet). Es deprimeixen perquè d’un dia per l’altre estan completament aïllades i sense res a fer, i la seva vida ha deixat de tenir sentit. Els mals de cap, les dificultats del son, els problemes de memòria i concentració, són els típics d’una depressió.

Abans d’escriure aquest article vaig enviar un ‘e-mail’ a 40 dones professionals de més de 50 anys. Totes aquelles que tenien carreres professionals exitoses i que eren felices en les seves relacions em van dir que no havien experimentat cap símptoma de la menopausa. Les dues que sí que els havien experimentat van ser la que s’havia divorciat i la carrera de la qual estava en hores baixes i la que fa dos anys que s’està barallant un dia sí l’altre també amb la seva filla adolescent. Sospito que totes dues pateixen una depressió. I que van creure que els seus símptomes eren els de la menopausa perquè els havien dit que la menopausa es viu així.

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

A la meva edat, es travessa un canvi hormonal. Això és obvi i no ho negaré. El que sí que nego –perquè jo en soc la prova evident, i moltes altres dones també– és que aquest canvi comporti un drama. Nega’t a creure-ho tu també, sisplau. Perquè quan comences a creure alguna cosa et falta molt poc per interioritzar-ho i, per tant, per viure-ho.