Les dues vores

Deia Einstein que el que no es podia explicar amb números era inexplicable. En aquests mesos en què les estrenes s’acumulen, les xifres d’audiència ens ajuden a explicar les diferents realitats a una banda i a l’altra de l’Atlàntic. Al setembre, la cadena NBC va estrenar 'I feel bad’, comèdia produïda per Amy Poehler. Va arrencar amb un episodi doble que va ser l’espai més vist de la seva franja. Fins aquí les bones notícies, perquè la sèrie va anotar xifres semblants a les que el curs passat va tenir el drama que va ocupar la mateixa franja horària,‘The good place’,i malgrat precedir-la la final d’‘American Got Talent, que va tenir una audiència de 12,8 milions de telespectadors, el primer episodi el van seguir 5,7 milions de nord-americans, i el segon, 4 milions només. És a dir, el programa més vist va aconseguir entorn del 5% de ‘share’. La crítica ha considerat correcta aquesta ‘sitcom’ amb el dia a dia d’una dona que ha de compaginar el seu paper de cap, dona, amiga i filla alhora.

A Itàlia, la RAI 1, cadena estatal, va estrenar ‘La vita promessa’, una minisèrie de quatre episodis que explica la història d’una mare que fuig de Sicília a Nova York per escapar-se d’un cap de la màfia que havia assassinat el seu marit. La seva estrena va aconseguir unes dades que mostren clarament que la fragmentació de les audiències a Europa dista encara molt de la situació dels EUA. El seu primer capítol va liderar també la franja, però va aconseguir un 23,5% de ‘share’, i el segon va pujar fins al 26,1%. O el que és el mateix, la sèrie italiana va ser vista per 5,7 milions de teleespectadors només al seu país, més que 'I feel bad’, amb el seu lideratge als EUA, un país amb 325,7 milions d’habitants, en comparació amb els 60,6 milions d’italians. Exemple perfecte que la televisió en obert europea contínua sent l’única capaç de crear esdeveniments majoritaris en la societat. I el seu impacte és incomparablement superior al que, ara com ara, obtenen les plataformes de pagament.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Per exemple:  al Regne Unit,  Sky 1 va estrenar ‘Discovery of witches’, adaptació de la trilogia homònima(‘El descobriment de les bruixes’).Vampirs i bruixes que van ser vistos només per 310.000 espectadors, amb un 1,8% de ‘share’ en el seu primer episodi. Resultat lògic en un producte que no es va emetre en obert.  A l’altra banda del canal, a França, el canal privat TF1 ha estrenat ‘Tu vivras ma fille’, una ‘TV movie’ de dos episodis inspirada en una història real sobre una mare que lluita per salvar el seu nadó d’una malaltia presumptament fatal. Va ser vista per un 18,7%, cosa que suposa més de quatre milions de telespectadors. A Portugal, SIC va estrenar ‘Alma e Coracao’, un drama diari amb el circ com a escenari principal. Els seus primers episodis han obtingut un 28,6% de ‘share’ i han sigut els més vistos cada dia. A Alemanya, el ‘biopic’ sobre el dissenyador Rudolph Moshammer va aconseguir un 14,6%. A Bèlgica, el telefilm ‘Ils ont échangé mon enfant’, un 14,5%.

Compareu el ‘share’ de les cadenes europees amb el 5% de la sèrie líder als EUA i concloureu que Europa no és els Estats Units i que entre nosaltres la tele en obert segueix molt viva.